1. |
Tots el tons de la ràbia
03:56
|
|||
|
Deixeu-me parlar la meva llengua àrab abans no m'ocupin l'idioma també.
Deixeu-me parlar la meva llengua materna abans no li colonitzin la memòria també.
Soc una dona àrab de color i naixem amb tots els tons de la ràbia.
L'única cosa que volia fer el meu avi en despertar-se en fer-se clar era veure com
l'àvia s'agenollava per resar en un poblet ocult entre Jaffa i Haifa.
La mare va néixer sota una olivera en una terra que diuen que ja no és meva.
Però jo, jo travessaré les seves barreres, els seus punts de control,
el seu coi de murs de l'apartheid i tornaré a la meva pàtria.
Soc una dona àrab de color i naixem amb tots els tons de la ràbia.
Però vosaltres em dieu que aquest úter que porto a dins només us portarà el proper terrorista.
Durà barba, empunyarà una arma, cap de turbant.
Em dieu que envio els meus fills a la mort, però aquests són els vostres F16,
els vostres helicòpters, al nostre cel.
Així que parlem d'això del terrorisme un moment:
no va ser la CIA qui va matar i entrenar Osama de bon començament?
Els meus avis no corrien com pallassos amb capes blanques i caputxes blanques al cap, linxant gent negra.
Així que us ho diré ben clar:
cap ocupació no és bona ni cap exèrcit és moral.
Soc una dona àrab de color i naixem amb tots els tons de la ràbia
Així que qui és aquella dona que crida en una manifestació?
Em sap greu, no hauria de cridar, jo?
Potser que m'hagi descuidat de ser el vostre somni orientalista perfecte,
el vostre geni de la llàntia, la ballarina de la dansa del ventre, l'odalisca, l'àrab de veu suau:
«Sí, amo. No, amo. Gràcies pels sandvitxos de mantega de cacauet que ens plouen des dels vostres F16, amo.»
Sí, els meus alliberadors són aquí per matar els meus fills i a sobre dir-ne danys col·laterals.
Soc una dona àrab de color i naixem amb tots els tons de la ràbia.
Així que us ho dic i prou: aquest úter que porto a dins només us durà la propera rebel.
Durà una roc en una mà i una bandera palestina a l'altra.
Soc una dona àrab de color. Vigileu, vigileu, la meva ràbia!
|
||||
The Indian Runners Barcelona, Spain
The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes. ... more
If you like Tots els tons de la ràbia, you may also like:
Blissfully blown out jangle pop from Spain’s bustling indie scene. This is more Shop Assistants than Hinds, with lyrics in Spanish.
go to album
New on the always-great label Velvet Blue Music is “Slow Parade” from Gileah Taylor, boasting warm songs built on piano and guitar.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
