1. |
Filosofia transcendental
02:48
|
|||
2. |
Donya mixeries
02:14
|
|||
|
Quan la Mercè està contenta
somriu i pica de mans,
i em mira i veig dins dels seus ulls
dues mars blaves amb dos sol ixent.
Quan la Mercè està contenta
somriu i pica de mans,
i no em diu res, però m'ho diu la mirada
quan la mar blava se li omple de blanc.
I li apareixen, com nines daurades,
dos ulls de bou i el seu rostre content,
i em diu ‘me'n vaig’ i un vaixell se l'emporta
per mar endins,
endins, dins, dins dels seus ulls.
En un pendís de la muntanya
hi ha una pastora de l’ull blau
que, tot cantant la cançó estranya,
se’l va estimant al comte Arnau.
Un campanar sona en l’altura;
les gents se mouen pels sembrats;
esquellejant salta i pastura
l’escampadissa dels ramats…
I la pastora enamorada
canta que canta la cançó:
li ha mudat tota la tornada
i ha redimit el pecador.
Que, des de que ella l’ha cantada
amb altra veu, amb altre acord,
ja no hi ha ànima damnada…
La cançó ha mort, la cançó ha mort.
I quan es perd, amb la mà contra el vidre,
fent una estrella amb els cinc dits oberts,
jo ja l'he entesa i es posa contenta.
Somriu i riu, riu, riu, i pica de mans;
somriu i riu, riu, riu, i pica de mans;
somriu i pica de mans.
Pau Riba, amb un fragment d’El comte Arnau, de Joan Maragall
|
||||
3. |
Dorms aquí
02:27
|
|||
|
Quan tu no dorms aquí dormo pitjor.
Els sorolls, a la nit, són tots pitjors.
Si em desperto, no entenc on soc
i em sembla que passo por
en alguns moments.
Quan em llevo al matí ho recordo poc.
Dormo més i, al matí, ho recordo poc.
Però ho recordo una mica, encara.
M’ho recorda el mal cos, encara,
en alguns moments.
Veig que és molt pitjor sense tu;
tot és molt pitjor sense tu.
I que vull estar sempre amb tu,
i que vull estar sempre amb tu.
I que sempre no és per sempre,
i que sempre no és per sempre:
és tots els moments.
|
||||
4. |
Canvi de gestalt
02:31
|
|||
|
És insuportable el pes de les setmanes.
Mirat de l’altra banda, no pesen les setmanes.
Conill o ànec? Conill o ànec?
Jo només mirava i han canviat de forma les dades.
Aquí hi ha un canvi, aquí hi ha un canvi,
un canvi de Gestalt.
Les paraules diuen coses, però si les dius massa vegades
et cauen de la boca. Semàntica saciada.
Tant hi fa que res canviï, si a mi se’m desencaixa…
És taca o vaca?
És un canvi de Gestalt.
Que tot em brilli o que sigui opac.
Ser noia jove o senyora,
ser noia jove o senyora gran.
Un canvi de gestalt.
|
||||
5. |
Animals extingits
02:39
|
|||
|
Van quedant vora el remolcador de cels, tot d’animals extingits i barcasses plenes de noms buits. El seu objectiu és guiar acuradament, transferir, acompanyar la maniobra d’entrada i sortida, la missió d’atracada al port d’ales fosques. Aquí té lloc. Aquí els veig: ós mexicà, ós mexicà, dofí xinès, àguila de Haast, àguila de Haast, xut de Nova Zelanda, zebra de Sud-àfrica, antílop blau, tigre de Tasmània, tigre de Tasmània, tigre persa, tigre de Bali, ocell dodó, ocell dodó, pingüí gegant, gripau daurat, llop japonès, llop japonès, foca monjo del Carib, cabusset de Guatemala, cabusset de Guatemala, emú negre de l’illa King, cérvol de Tailàndia, cérvol de Tailàndia, rinoceront vietnamita, au monarca de Guam, au monarca de Guam, lleopard de Zanzíbar, colom viatger, colom viatger, gran papallona blanca de Madeira, boa de l’illa Rodona, ualabi dels deserts d’Austràlia, ocell Kakawahle, ocell Kakawahle, marmosa gràcil de panxa vermella, gasela de la reina de Sheba, lleó marí japonès, gripau daurat, gripau daurat, ase siri salvatge, bisó caucàsic, bisó caucàsic, vaca marina de Steller, lleó de l’Atles, lleó de l’Atles, lloro Guaa-obi, lloro Guaa-obi. Per un moment em sembla que cacen, corren, canten, neden, habiten, reposen, maten, gesten, s’enfonsen. Aquí els veig. Aquí té lloc. Traspassen el visible i l’invisible. Ni viuen ni moren. Ja no són ni una cosa ni l’altra.
Dolors Miquel, adaptació del poema “Animals extingits”, inclòs dins el llibre El guant de plàstic rosa, 2017
|
||||
6. |
||||
|
Hi ha una llesca de lluna penjant d’un cel que és blau de nit sense fissures. Color d’idea bona i perfumada, color del tou d’un dit baixant petit per una espatlla. La lluna, corbada d’esquena, fa veure que tot això no ho sap. Lluna, llunota i llunassa, mala raça i geperuda. Hi ha, després, la respiració de les muntanyes. Semblen quietes les muntanyes. Hi ha les muntanyes que ens miren religiosament callades, i amb la missa a la mirada ens desbategen: tu, per exemple Maria, ja no ets Maria, que tu ets la gleva, un pa de pell, d’anys i de sang bombejant-te tots els misteris petits i teus per dins, secretament i anònima. Hi ha, després, la foscor de les branques, com tentacles d’una nit que respira molt plana. La nit ultraterrestre, la nit que es fa un objecte, la nit que dins del quadre cau tan literal que totes les coses trenquen a cantar. I hi ha, rere la tinta fosca de les branques, una mirada-cortina, uns ulls que vessen pètals, que són els ulls, ficats dins la carona clara, que es miren la pròpia mà com pinta.
***
El Montllorer és una muntanya que té forma de muntanya, ha dit ell. I jo, secret, per dins, li he acaronat la corba tendra d’una galta. I ell, secret, per dins, m’ha coronat el cirerer del pit amb una mà blanca i florida.
***
Hem segut vora el foc i hem vist cremar un parell de pinyes. Les he mirades força estona: tenien el foc per dintre, com les persones. Eren taronja i vermelles i, per les puntes, negres amb ràbia. Han fet un xiulet que m’ha semblat urbà, de tren que arrenca. I, amb aquesta so que ha anat canviant i s’ha anat fent una ranera de boca malalta, s’han tornat cendra, s’han dibuixat a si mateixes de perfil, entre els tions encara en flames. S’han fet un quadre.
Maria Callís / Poema inèdit. Títol i vers homònim manllevat del cant I de Nabí, de Josep Carner
|
||||
The Indian Runners Barcelona, Spain
The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes. ... more
If you like El roure l'aglà, you may also like:
Blissfully blown out jangle pop from Spain’s bustling indie scene. This is more Shop Assistants than Hinds, with lyrics in Spanish.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
