1. |
||||
|
Oh vosaltres, pressentides flors d’amor i gentilesa
que viureu quan mon passatge s’haurà fet esborradís;
jo us endreç per aleshores, amical, una escomesa
que s’allunya de mos versos dins l’esbart voleiadís.
(Maria Antònia Salvà, El retorn)
|
||||
2. |
Negres destrals
02:26
|
|||
|
L’ombra té les seves grans belleses feréstegues. A mi no m’espanten pas; molts cops asclen la meva ànima amb ses negres destrals. Quelcom encara demana en mi de parlar de tristors ombrívoles: si no us plau escoltar-les, deixeu-me sol amb elles; i així tots haurem fet el nostre gust.
(Víctor Català, «Pòrtic», Ombrívoles)
|
||||
3. |
Paraules
03:04
|
|||
|
Si de mi no puc sortir,
deixeu que us digui follies,
que en el mot tret de sentit
misteris d’amor jo tresco
i dono sang al desig
i sento el pols de la joia.
Follejant, fugint de mi,
els mots se m’emporten ànima:
els faré rodar amb els dits,
seré un joglar de ventura,
cauran igual que a l’estiu
una gotellada forta;
i roda, roda, esperit:
rejovenirem la dansa.
Paraules d’amor sovint
no surten fora la plaça;
paraules que filen prim,
filen millor sota cambra.
(Clementina Arderiu, Sempre i ara)
|
||||
4. |
Les quatre estacions
03:32
|
|||
|
Doneu-me un hivern ben blanc
amb la boira ploranera
gelant-se a cada instant
i un foc breu i una cantera
d’emocions per ’nar picant
i una dolça borratxera
d’un amor que es va inflant
als brancals de l’ametllera.
Doneu-me un hivern ben blanc
com escarxa de ribera.
I una pluja a primavera
que sigui com dues mans:
l’una que no té espera,
lliure música ambulant;
l’altra que va esperant
amb el cor clavat a terra,
amb la gola de sequera,
amb els llavis delerants.
Doneu-me una vella espera
de vaixell que va arribant.
Doneu-me un estiu tan groc
com l’ull encès d’una festa
o els gira-sols de van Gogh
o els esclats de la tempesta
amb onades al galop
i un infant sobre la cresta
de l’onada d’un estrof.
Doneu-me un estiu barroc
més ardent que l’ardent gesta.
I una tardor de ginesta
amb trens negres com erugues
i uns rius vells que mai fan festa
i uns escolars, fils i agulles.
I uns vells tapats a la fresca
amb el cor curull d’arrugues
i el desig en una llesca
que si hi jugues o no hi jugues.
Doneu-me una tardor erecta
on el cos perdi les fulles.
Dolors Miquel, inèdit
|
||||
5. |
Ombres
01:55
|
|||
|
El cor humà és com una casa a quatre vents: per tres hi dóna ara el sol, ara l’ombra, però el quart està reservat a l’ombra exclusivament. Jo, quan vaig començar a guaitar a través de mon cor les coses del món, vaig ensopegar-me a fer-ho per la quarta banda.
(Víctor Català, «Pòrtic», Ombrívoles)
|
||||
6. |
Arbres
01:16
|
|||
|
Sóc amb vosaltres, arbres folls en la nit,
sento que el vent us té desperts i us força.
Jo també vetllo, perquè em puny el delit
d’interrogar en aquest concert ferotge.
Trona i llampega. Mare meva del cel,
quina cortina d’aigua viva tan fosca!
El vers comença, fa un caminar rebel,
torça i retorça, que vol eixir al defora.
Els arbres baten i jo estic a aixopluc.
Van les preguntes cap al dia amb les hores.
Deixo fer el vers, ja no sé què més puc
sinó escoltar que el temperi redobla.
Demà, rentats i amb les fulles lluents
–passat el vers per un sedàs d’aurora–,
podrem reprendre els col·loquis ardents,
arbres gentils d’escabellades tofes.
(Clementina Arderiu, És a dir)
|
||||
7. |
Policromi
02:15
|
|||
|
Anàrquiques, revesses de fons i de mesura,
fruits naturals del viure proteic i bullidor,
no’s van forjà’s eixes notes segons literatura,
que eixiren com volgueren del motlle de mon cor.
No hi cerquis primmirades fineses acadèmiques,
no hi cerquis ardideses sublims del pensament;
cerca-hi tan sols reflexes de sensacions endèmiques
que en altres dies feren mon goig i mon turment.
(Víctor Català, Policromi)
|
||||
8. |
||||
|
On és el conill que perdem mentre deglutim el conill?
És conill allò que esquarterem o ja és una altra cosa?
On és la mort que ens empassem per convertir-la en vida?
És el conill mort el somriure que tindrem aquesta tarda?
I és l’enciam decapitat el cabell que ens va creixent indòmit?
És el gotim de raïm torturat la teoria que naixerà ara?
És la ceba emparedada el sentiment que retornarà hora rere hora?
És la mortaldat del tortell de nata la mà que pessigarà la galta?
És el brot de farigola aquell moviment de la cama?
És una branca de timó aquella brillantor de la pupil·la?
És la fulla de llorer aquell vers que se’ns desperta?
Senyor, accepta l’horror miraculós d’aquesta cassoleta.
Senyor, accepta el canibalisme vitalista d’aquesta cassoleta.
Mandíbula, comporta’t.
(Dolors Miquel, Missa pagesa)
|
||||
The Indian Runners Barcelona, Spain
The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes. ... more
If you like Lleona, you may also like:
Blissfully blown out jangle pop from Spain’s bustling indie scene. This is more Shop Assistants than Hinds, with lyrics in Spanish.
go to album
New on the always-great label Velvet Blue Music is “Slow Parade” from Gileah Taylor, boasting warm songs built on piano and guitar.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
