1. |
Ferir
02:07
|
|||
Que potser et penses que no fereixes? Que potser et penses que no fas mal? Quantes vegades ni t’ho planteges? Quantes vegades? Però t’és igual.
Que potser et penses que no foraden, les teves llances, els teus punyals?
Vius com si el món fos pla. Demanes sense parar,
però mai no hi poses el coll. Destrosses i després te’n vas.
Vius aclofat en l’autoindulgència.
Vas repetint-te “tinc dret a estar bé”. Amb els amics us aneu fent massatges, consciència neta, l’ego, ben fort,
i mentrestant volen descontrolades, les teves llances, els teus punyals
Vius com si el món fos pla. Demanes sense parar,
però mai no hi poses el coll. Destrosses i després te’n vas.
|
||||
2. |
Senyal
01:56
|
|||
Si no pots més, fes-me un senyal.
Quan no puguis més, fes-me un senyal. Si no aguantes més, fes-me un senyal. Quan et pesi jo, fes-me un senyal.
Si no pots més, fes-me un senyal.
Quan no puguis més, fes-me un senyal. Si no aguantes més, fes-me un senyal. Quan et pesi jo, fes-me un senyal.
De debò, quan et cansis, digues que ja en tens prou! De debò que, si et canses, tu m’ho dius i ja està!
Si no pots més, fes-me un senyal.
Quan no puguis més, fes-me un senyal. Si no aguantes més, fes-me un senyal. Quan et pesi jo, fes-me un senyal.
Si no pots més, fes-me un senyal.
Quan no puguis més, fes-me un senyal. Si no aguantes més, fes-me un senyal. Quan et pesi jo, fes-me un senyal.
De debò, quan et cansis, digues que ja en tens prou! De debò que, si et canses, tu m’ho dius i ja està!
Tot se t’ha de dir!
I no entens mai res! Tot se t’ha de dir! Ara sí que és prou!
Si no pots més, fes-me un senyal.
Quan no puguis més, fes-me un senyal. Si no aguantes més, fes-me un senyal. Quan et pesi jo, fes-me un senyal.
|
||||
3. |
Hereu
02:00
|
|||
Per què intento sempre Contrastar-me amb l’ideal De mi mateix
Que tinc al cap?
Per què no em convenço que tot tira tal com va
i que ja n’hi ha prou amb el que faig?
Per què sempre trobo
que em fa falta el que no tinc i que el que tinc
no és suficient
per ser feliç?
Per ser feliç...
Per ser feliç...
Per ser feliç...
Sé que tinc el que em cal, però vull el que no em cal. Sé que tinc el que em cal
Per què intento sempre contrastar-me amb l’ideal de mi mateix
que tinc al cap?
Per què no em convenço / Deixa que tot tira tal com va / les excuses! i que ja n’hi ha prou / Deixa
amb el que faig / de ser tu!
Per què sempre trobo / Prova que em fa falta el que no tinc / de ser un altre!
i que el que tinc / Mira
no és suficient /de no ser res! Per ser feliç... / de no ser re...
Per ser feliç... / ...eees!
Per ser feliç... / de no ser re... Per ser feliç... / ...eees!
Si això és tot el que em cal,
Ja tens tot el que et cal!
jo vull el que no em cal!
Per què et vols fer més mal?
Si això és tot el que em cal,
Ja tens tot el que et cal!
jo vull el que no em cal!
Per què et vols fer més mal?
|
||||
4. |
Traïdor
02:01
|
|||
No em miraràs mai més:
per tu soc un traïdor!
Criticaràs, m’insultaràs,
perquè he marxat!
Però tu saps del cert
que he fet molt bé!
Perquè en el passat
vas intentar marxar!
Tanta ira, tanta ràbia, no és honor, no és amor.
Tanta ira,
tanta ràbia,
no és honor,
és enveja.No parlaràs de mi: per tu no he existit! M’ignoraràs, em negaràs! Et mou el rancor!
Però tu saps del cert
que he fet molt bé,
perquè tu també
has volgut marxar!
Tanta ira, tanta ràbia, no és honor, no és amor.
Tanta ira, tanta ràbia, no és honor, és enveja.
|
||||
5. |
Jutjar
00:54
|
|||
Com pots?
Com pots?
Com pots jutjar-me
i que no et faci vergonya?
Com pots?
Com pots?
Com pots jutjar-me
i quedar-te tan tranquil?
Ets un pijo emocional,
mira’t d’un cop al mirall! Parles molt de sentiments, però de fet crec que no en tens!
Com pots pensar-te que tens dret, a jutjar?
Com pots pensar-te que tens dret a jutjar? ...tens dret a jutjar?
|
||||
6. |
Pleonasmes
02:16
|
|||
Persones humanes mengen menjar, però tanmateix, entro dins.
Surto fora,
una cadira per seure, mastego amb les dents, aplaudeixo amb les mans.
Baixo a baix, pujo a dalt,
un regal gratuït, molt més millor.
Repeteix altre cop
un breu resum
per acabar finalment amb el Medi ambient.
Sintagmes redundants, pleonasmes recurrents, farceixen el discurs, són un gran recurs.
Sintagmes redundants, pleonasmes recurrents, farceixen el discurs, són un gran recurs.
Sents sentiments, ho veus amb els ulls, crec personalment, vigent en l’actualitat.
A continuació, després, noves innovacions,
un breu resum,
un oblit involuntari.
Sents sentiments,
ho escoltes amb les orelles, baixes a baix,
puges a dalt.
Repeteix altre cop
un breu resum
per acabar finalment amb el Medi ambient.
Persones humanes mengen menjar, però tanmateix, entro dins.
Surto fora, surto fora, surto fora, surto fora, surto fora, surto fora, surto fora, surto fora.
|
||||
7. |
Inquiet
01:53
|
|||
De nit faig camí,
la foscor respira, esperança i por, quietud i tempesta.
Tinc el cor inquiet
i tinc l’ànima en vetlla,
sento una remor:
són els morts o els que venen?
Sento el batec del meu cor o són les passes d’un altre? Tenallat de terror
i consumit pel dubte.
Ja no em pot calmar res, ja no em pot salvar res: m’he perdut en la fosca.
Són les meves nits: paraules i passes, queixes i neguits. Són meves o d’altres?
Tinc el cor inquiet
i tinc l’ànima en vetlla. És la lluna que em guia, doll d’aigua nocturna?
Se m’escapen les joies, esperances truncades. Lluen tots els estels,
però no em porten a casa
Ja no em pot calmar res, ja no em pot salvar res: m’he perdut en l’abisme.
|
||||
8. |
Amistat
02:04
|
|||
Com ha sorgit l’amistat? No ens ho sabem explicar, però no ens cal:
som nosaltres.
Hem guanyat i hem perdut, hem anat i hem tornat
i no hem sabut
trobar-hi el sentit.
Hi ha moments molt feliços Mireu: som nosaltres
Hi ha moments molt feliços
I no ens cal res per ser qui som
Hem passat hores callats, hem passat hores senceres discutint
com anar endavant
La tristor i l’alegria
en el record són iguals. El dolor és ben tendre, si el recordem plegats.
La tristor i l’alegria
en el record són iguals. El dolor és ben tendre, si el recordem plegats.
|
||||
9. |
Mandat
02:53
|
|||
Compliu per l’amor de Déu el mandat de fra Mateu
i el mandat de fra Mateu
és que feu el que vulgueu.
I, si Adam morí intestat, com és que hi ha propietat, si això de la propietat, tothom sap que és un pecat?
Que no t’enganyin els amos! Que no t’enganyi ningú!
Que el que no paguin els altres no t’ho facin pagar a tu!
Verge Santa del Roser, feu que poguem viure bé, feu que poguem viure bé, sense treballar mai més.
Diuen que Déu té un bastó
que pica i no fa remor.
Pica sense fer remor,
però al vassall més que al senyor.
Que no t’enganyin els amos! Que no t’enganyi ningú!
Que el que no paguin els altres no t’ho facin pagar a tu!
Que no t’enganyin els amos! Que no t’enganyi ningú!
Que el que no paguin els altres no t’ho facin pagar a tu!
“L’únic que necessito
és algú a qui explicar
les coses que m’angoixen
algú de qui em pugui preocupar.
Algú que sigui savi,
a qui pugui parlar sense embuts, algú a qui em sigui impossible, mentir ni amagar res.
L’únic que necessito
és algú a qui explicar
les coses que m’angoixen
algú de qui em pugui preocupar”.
|
||||
10. |
Balada
01:59
|
|||
La situació se’ns en ha anat de les mans, ja no sé què fer.
Sé que fa mal, però potser ens hem d’enfrontar a tot el que ha passat
No! No em pots fer això! No! No em pots fer això! No! No em pots fer això!
Sempre sabies com sortir-te’n de tot o això em pensava jo,
Però ultimament el món s’ha anat emboirant, ja no ens sabem trobar
No! No em pots fer això! No! No em pots fer això! No! No em pots fer això!
Enyoro tant les converses d’abans... Mai no tornaran.
Només voldria no acabar-nos odiant quan arribi el final.
No! No em pots fer això! No! No em pots fer això! No! No em pots fer això!
No! No em pots fer això! No! No em pots fer això! No! No em pots fer això!
|
||||
11. |
The Fall
02:50
|
|||
Se us desfan les mans, se us obre el pit,
sou escarabats,
veig en Mark E Smith.
Mentre parla esmolo ganivets... Mentre parla esmolo ganivets...
Vine! Vine!
Mentre l’home canta, la dona jau.
Mentre l’home canta, res no ens escau.
Mentre l’home canta, la dona jau.
Mentre l’home canta, res no ens escau.
Vine! Vine! Vine! Vine!
Escup consignes Escup renecs Escup manies Escup els fems
Mentre parla esmolo ganivets... Mentre parla esmolo ganivets...
Mentre parla esmolo ganivets... Mentre parla esmolo ganivets...
Vine! Vine! Vine! Vine!
|
The Indian Runners Barcelona, Spain
The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes. ... more
Streaming and Download help
If you like Senyal, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp