1. |
Roca
02:30
|
|||
|
Una roca sobre el coll
fa dies que em plega l’esperit.
Em mareja aquest soroll
però soc jo qui el fa quan vol.
Soc rodona i tinc escletxes,
mitja lluna és diferent.
Si m’apropo potser em renyes,
m’equivoco amb els diners.
Potser això no t’ho mereixes,
m’interessa el daltabaix,
soc bruixa o bé una nena?
Aquest tros no et remou gens.
Aquest tros no et remou gens.
Aquest tros no et remou.
Si trobéssim la tendresa,
res és mai del tot complet.
Jo aigualeixo l’escudella,
vens del lloc dels esbarzers.
Potser això no t’ho mereixes,
m’interessa el daltabaix,
soc bruixa o bé una nena?
I aquest tros no et remou gens.
Aquest tros no et remou gens.
Aquest tros no et remou.
|
||||
2. |
||||
|
Potser existeix però d'una altra manera,
segurament ho deu haver notat.
No tot transita per allà on ho fa sempre,
hi ha dimensions que no s'han explicat.
La lògica fa temps que s'estavella,
no té contorn ni forma ara mateix.
No hi ha cap nom que pugui organitzar-ho,
només hi són les vibracions dels cors,
dels cors, dels cors, dels cors, dels cors.
Potser existeix però d'una altra manera,
potser sí que te’n vas enamorar.
Potser et pensaves que ho controlaries,
potser, no ho sé, potser no ho sé.
Ja sé que no vols verbalitzar-ho,
que si ho dius es pot fer més real.
Però no es tracta gaire de triar-ho,
si va ser veritat serà impossible d'amagar.
|
||||
3. |
Plaers i terrors
02:41
|
|||
|
Imagineu que tot fos plàcid,
que no ens poguéssim enganyar.
Imagineu que tot fos senzill,
que no es pogués mentir.
M’estimaria més ser un mico cec o mut
abans que s’extingís.
Pensa un moment en com seríem
si no ens calgués agradar tant.
Pensa un moment en com viuríem
si això que et duc et semblés prou.
Podríem tenir-ne la cura
que es mereix la nit.
Però tot això ho vaig escriure ahir,
he fet l’esforç de creure més en mi.
Tu em dius: confons sentiments amb la moral,
jo et dic: carinyo, ja no em faràs més mal.
I tot això ho vaig escriure ahir.
És irreal que no estiguis amb mi.
M’he proposat no mirar-te l’Instagram,
i aquest estiu seré més freda que mai.
Però tot això ho vaig escriure ahir,
que tot això ho vaig escriure ahir.
És increïble que no estiguis amb mi.
Però et dic: carinyo, ja no em puc quedar aquí.
Jo et dic: carinyo, ja no em puc quedar aquí.
|
||||
4. |
No ha existit
02:32
|
|||
|
No ha existit res que sigui diferent.
No ha existit res que sigui diferent.
Aquesta tria, un moviment teu.
Aquesta tria, un moviment teu.
Transparent, entre les nostres coses velles.
Transparent, dins d’una casa amb sentiments.
I es trenca un plat, després ho he netejat,
però tu ets dins meu.
I es trenca un plat, després ho he netejat,
però tu ets dins meu.
Lentament, ens encallem i ens fem de pedra.
Lentament, tot es deforma i no ho entens.
I he fet estralls.
Lentament, tot es deforma i no ho entens.
I he fet estralls, els he causat jo.
He fet estralls, no els he causat jo.
|
||||
5. |
Bromes
02:39
|
|||
|
No sé què hi faig aquí,
ja no ets la meva cova.
No sé què hi faig aquí,
si ja no ets la meva cova.
T’importen altres coses,
estàs en mil històries.
I cremes les estones,
no em fas a mi les bromes.
No sé què hi faig aquí,
ja no ets la meva cova.
No sé què hi faig aquí
si ja no ets la meva cova.
I em crec tot el que em dius,
“això no ha anat així”,
però et veig tan trencadís,
que la força que es veu no és la força que hi ha,
que la força que es veu no és la força que hi ha,
que la força que es veu no és la força que hi ha,
que la força que es veu no és la força que hi ha.
Per què detestem la fragilitat?
I què n’esperem de l’autoritat?
I si és una idea del que m’he enamorat?
Que la força que es veu no és la força que hi ha.
No sé què hi faig aquí,
no sé què hi faig aquí.
No hi ets en l’espai-temps.
No et trobo en l’espai-temps.
|
||||
6. |
Dolor
02:29
|
|||
|
Com és llevar-se amb tu,
com era fer-ho amb ell.
Si em tornes a dir això,
potser em confondré.
Tant com t’estimo a tu,
també estic feta d’ell.
Hi ha coses que segur
que no són el mateix.
No entenc per què ningú
no admet que això és estrany.
No pots fer com si mai
no haguessis sentit res.
No pots fer com si mai
no haguessis sentit res.
D’amors pots anar canviant,
fer veure que va bé.
Però pots trobar dolor
si et fixes en el gest.
El més profund de tot
és el que hi ha a la pell.
No entenc per què ningú
no admet que això és estrany.
No pots fer com si mai
no haguessis sentit res.
No pots fer com si mai
no haguessis sentit res.
|
||||
7. |
Nosaltres
02:30
|
|||
|
No en tens mai prou,
saps perfectament com t’estimava.
Que si no hi soc,
no vol dir que no pensi en nosaltres.
No és culpa meva aquest tancament.
Ni és culpa meva tant d’avorriment.
Arriba silenciosa, la insatisfacció.
S’alça com un monstre, la insatisfacció.
Remou tots els mobles, la insatisfacció.
Sembla que no dugui amb ella cap solució.
Creix una planta lletja dins l’habitació.
Una merla entra i vola sense discreció.
Sembla que no dugui amb ella cap solució.
Sembla que no dugui amb ella cap solució.
N’he tingut prou,
he vingut només per avisar-te:
que si no hi soc,
és perquè ja no penso en nosaltres.
|
||||
8. |
Abelles
02:30
|
|||
|
Vaig fabricar el meu amor.
Vaig inventar el seu perfum.
Vaig donar forma a un bloc d’acer,
m’ho imaginava com la pell.
Va ressuscitar,
es va despertar,
va aprendre a caminar
i em va abandonar.
Vaig fabricar els seus pulmons,
vaig idear la seva veu,
vaig mossegar-li un tros de braç,
m’ho imaginava com abans.
Va ressuscitar,
es va despertar,
quan va caminar
em va abandonar.
Em va abandonar,
no el vaig programar,
no va recordar:
el que vam ser,
el que vam fer,
el que vam ser,
que ens vam estimar.
|
||||
9. |
Amor meu
03:48
|
|||
|
No estàs gaire atent.
No sents què estic dient.
Amor meu, escolta’m, amor meu.
No estàs gaire atent.
No sents què estic dient.
Amor meu, escolta’m, amor meu.
I em poso al teu davant,
faig gestos amb les mans.
Amor meu, escolta’m.
Amor meu.
I em poso al teu davant,
és ridícul el contrast.
Si vols ja t’ho recito,
que és extenuant no sé com dir-t’ho.
No estàs gaire atent.
No sents què estic dient.
Amor meu, escolta’m, amor meu.
No estàs gaire atent.
No sents què estic dient.
Amor meu, escolta’m, amor meu.
Tu creus que s’ha acabat?
Ni te n’has adonat.
Contestes un Whatsapp
i els altres diuen coses tan interessants.
Tan interessants.
No estàs gaire atent.
No sents què estic dient.
Amor meu, escolta’m, amor meu.
No estàs gaire atent.
No sents què estic dient.
Amor meu, escolta’m, amor meu.
|
||||
10. |
Tot teu
02:02
|
|||
|
Tot teu, tot teu.
Tot teu, tot teu.
Tu ja t’ho trobaràs
quan comenci a fallar
la llum d’aquest moment,
d’aquest enlluernament.
Tot teu, tot teu.
Tot teu, tot teu.
Tu ja t’ho trobaràs,
quan vagi flaquejant,
l’impuls d’aquest moment,
de l’enamorament.
Sé on ets exactament,
jo hi era fa poc temps.
Sé on ets exactament,
no som tan diferents.
Sé on ets exactament,
no em caus ni malament.
Sé que un dia en parlarem,
tu em vindràs a buscar.
He dubtat si fer-te una cançó,
avisant-te o desitjant-te el millor.
Tot teu, tot teu.
|
||||
11. |
Vibracions dels cors
03:29
|
|||
|
Potser existeix però d'una altra manera,
segurament ho deu haver notat.
No tot transita per allà on ho fa sempre,
hi ha dimensions que no s'han explicat.
La lògica fa temps que s'estavella,
no té contorn ni forma ara mateix.
No hi ha cap nom que pugui organitzar-ho,
només hi són les vibracions dels cors,
dels cors, dels cors, dels cors, dels cors.
Potser existeix però d'una altra manera,
potser sí que te’n vas enamorar.
Potser et pensaves que ho controlaries,
potser, no ho sé, potser no ho sé.
Ja sé que no vols verbalitzar-ho,
que si ho dius es pot fer més real.
Però no es tracta gaire de triar-ho,
si va ser veritat serà impossible d'amagar.
|
||||
The Indian Runners Barcelona, Spain
The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes. ... more
If you like Plaers i terrors del confort domèstic, you may also like:
Blissfully blown out jangle pop from Spain’s bustling indie scene. This is more Shop Assistants than Hinds, with lyrics in Spanish.
go to album
New on the always-great label Velvet Blue Music is “Slow Parade” from Gileah Taylor, boasting warm songs built on piano and guitar.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Pop and Circumstance
by Lunchbox
Longrunning Bay Area group Lunchbox draw on the hard-edged and stylish sound of 70s mod for their latest full-length.
go to album
20 years into her career, Kate Nash returns with her debut for Kill Rock Stars, full of the rich songwriting for which she’s known.
go to album
Sophie Negrini's longrunning Janelane project reaches new heights of dreamy power pop perfection on an upcoming full-length.
go to album
Box for Buddy, Box for Star
by This is Lorelei
As This is Lorelei, Nate Amos of Water From Your Eyes makes eccentric bedroom pop with electronic twang.
go to album
