We've updated our Terms of Use. You can review the changes here.

La mateixa sort

by La Ludwig Band

supported by
/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR  or more

     

1.
Em van fer passar en una saleta on hi feia una calor asfixiant. Em va donar la mà abans de seure, va dir: "jo seré el teu advocat". Va escurar amb un mocador de seda la suor que li inundava el cap, va inclinar el cos una mica enrere, va dir-me està tot ben controlat. "Tinc una estratègia sense esquerdes i un discurs que commourà al jurat. Aquests casos mai se'm resisteixen, tu fes-me cas i quedaràs en llibertat." Però aquelles paraules tan boniques Van fer mal, molt més mal que tot el que no gosava dir-me. I que llarga que es va fer l'espera fins que em cridessin a declarar, vaig trobar en les parets de la cel·la el límit del que podia canviar. Per fi van venir dos gorres negres, dos pistoles, quatre fortes mans, i mentre em posaven les cadenes un va dir: “t'esperen al jurat”. "És veritat que el vas matar a sang freda?" Jo vaig preferir no contestar. Esperant-nos per entrar a l'audiència, un guàrdia em va convidar a fumar. I aquells copets que em va donar a l'esquena Van fer mal, molt més mal que els cops de martell dictant sentència. Em van llevar de males maneres del banc més fred on he segut mai, un cop ja s'han passejat les feres han de tornar dins del seu forat. Recordava dotze togues negres, cent ulls que no saben on mirar. "Noi, desperta! Hi ha algú que et vol veure." Ella! Com me n’havia oblidat! Va passar els braços entre les reixes, va agafar-me fort les dues mans, va parlar de bicis amb rodetes i de cases amb balcons al mar. Però totes aquelles promeses van fer mal, molt més mal que els cops de martell dictant sentència. Ja esperava que la nit darrera em conduís al dia final. "Potser em volen matar de l'espera per no embrutar de sang la destral". I mentre em mirava les estrelles va irrompre a la sala el capellà "Fillet meu, ara que pots confessa i allibera't del pes del pecat" Pare, no em lamento de les meves males decisions. Al capdavall la vida és triar i potser he estat feble, però no hi ha res que vulgui canviar. I aquesta mirada compassiva em fa mal, molt més mal que el que demà em farà la guillotina.
2.
El fill del rei s'ha anat fent gran i el dia que es mor el seu pare han enterrat un home vell i a ell li han posat corona i capa. I ara tots li diuen rei i li fan llargues reverències. L'omplen de flors, de compliments i de paraules de respecte. Però de lluny, quan ell no hi és, parlen del gran rei, el seu pare: “En canvi aquest és un marrec”. “El deure li és inabastable”. Silenci tots! Que arriba el rei. Fem-li una llarga reverència. Tirem-li flors, diguem-li que és mescla d'encant i de saviesa. La gran corona li tapa els ulls, el ceptre d'or li pesa massa i és tan baixet que per allà on va duu arrossegant la llarga capa. Com un joguet que ha estat vestit amb les robes de qui jugava. Com un ninot que ha estat vestit amb les robes de qui jugava. Com si al gener pogués florir una flor per cada solapa. Com si bastés un sol llumí per escalfar tota una casa.
3.
Sandàlies 04:20
Pots vendre les meves sandàlies i quedar-te el meu bitllet de tren, guarda en un altell tot el meu equipatge i no em deixis marxar d'aquí mai més. Pots vendre les meves sandàlies, alguna cosa en trauràs segur. Tot i que estan una mica gastades de fer el camí que va fins a tu. El temps passava lent a les muntanyes i mirant els camps des del vagó de l'Euromed, en l'autobús més tosco, en el tren més borreguero, en el ràpid de la costa i en el transbordo del metro. Com podré ara que t'he trobat per fi, com podré marxar demà al matí. Quan avisin per megafonia que en 5 minuts ha de sortir el meu tren, corre, vés al revisor i denuncia'm: “Senyor! Aquest noi no té bitllet”. He tret quinze euros per les seves sandàlies, he estripat el seu bitllet de tren, he fet un forat a l'armari de casa... On has d'anar si aquí estaràs tan bé? El temps passava lent a les muntanyes i mirant els camps des del vagó de l'Euromed, en l'autobús més tosco, en el tren més borreguero, en el ràpid de la costa i en el transbordo del metro. Com podré ara que t'he trobat per fi, com podré marxar demà al matí.
4.
Cantava amb desgana, vivia amb estil, teixia bufandes de llana i de fil. Pintava algun quadro de barcos pel Nil, gastava amb els altres la burla subtil. En ple mes d'octubre buscava l'abril, quan la llum de l'Alba és llunyana i subtil. S'amagava al bosc entre alzines sureres, menjava llavors i gotetes de gebre. Entregava el cos com a humil recompensa, quan veia que no tenia res a perdre. I, boja per fer alguna cosa important, s’ha mort d’un infart creuant un pas de zebra, l'han incinerat en una gran foguera, han tirat al mar un gerro ple de cendres i han cridat ben alt: “per favor mai tornis a néixer”.
5.
–És aquest el tren a València? - Pregunta l'albanès. –Porto tres anys al país, vaig a provar sort als camps de tarongers. M'he patejat la Costa Daurada buscant a l'home que em doni una feina, però en aquest país i amb aquest passaport només donen copets a l'esquena. –Aquest puto país de merda! - Li he contestat assenyalant la seva andana. –Fes la teva collita, comparteix el teu vi i tots tindran lloc per tu a la seva taula. Però encara és d'hora per perdre la fe! Confio en aquest món, només és la puta roda la puta roda. Crec en el dona i et serà donat, però amb això mai faria broma. Mil quilòmetres de vies! Tortosa no és res més que un punt en un mapa. Llavis que fumen, boques que criden, sabates que passen sense mirar on trepitgen i un tren que arranca i s'endinsa al país dels tarongers. Dues mans que s'encaixen, dos cors que es desitgen més sort el pròxim cop que ens veiem.
6.
Ha passat el temps, però recordo el vent d'aquell mes de novembre. Van volar barrets i persianes i algun arbre va anar a terra. La tardor que ens vam conèixer no va parar de bufar. Vaig saber el teu nom i vaig voler omplir-me amb ell tota la boca. Vaig temptar la sort i en la vida no he sigut igual d'idiota. La tardor que et vaig conèixer sempre t'ho vaig voler dir. La tardor que et vaig conèixer vas canviar-ho tot per mi. A dins d'aquella capseta de mistos vas guardar el meu cor com qui cuida un ocellet ferit. Que sí, semblava que em deien els teus ullets tristos. Potser vas ser tu, potser aquell mirar cap on ningú mirava. Potser vaig ser jo i aquell mal costum que tinc d'acostumar-me, però la tardor que et vaig conèixer, per molt de temps que ha passat. La tardor que et vaig conèixer mai no me l'he perdonat. Per fi es van acabar els dies grisos i va sortir un sol que anunciava un radiant mes d'abril. Que sí, semblava que em deien els teus ullets tristos.
7.
Que repiquin les campanes i que avui repiquin fort que despertin la comarca amb el seu repicar de mort. I que escampin la notícia que a tots ens gelarà el cor: L'home més vell del poble aquest matí s'ha llevat mort. Sembla que encara el puc veure en el seu etern vaivé anant de banda a banda del carrer. Avui ens ha deixat, però digue'm si saps qui serà el següent S'ha mort l'home més vell del poble! S'ha mort! Hem d'honrar-lo, l'hem de recordar hem de mantenir viu el record. S'ha mort l'home més vell del poble! S'ha mort! I és segur que tots hem de córrer la mateixa sort. "Amics i amigues avui és un dia fosc!" Ha cridat l'alcalde des de dalt del seu balcó. "Agafeu aquesta caixa entre quatre homes ben forts que anirem fins a l'ermita fent solemne processó." Agafeu plats i forquilles que farem menjar per a tots no ens privarem de res, beurem el vi més bo i la festa durarà fins que demà ens sorprengui el sol. S'ha mort l'home més vell del poble! S'ha mort! Hem de recordar el que ens va ensenyar l'hem de portar sempre dintre el cor. S'ha mort l'home més vell del poble! S'ha mort! I és segur que tots hem de córrer la mateixa sort. Quan es mori l'alcalde qui ens dirà el que hem de fer, A qui li enviaríem cartes si traspassés el carter Si la dinya l'estanquera a qui li comprarem tabac Si fina la carnissera qui ens tallarà el pernil salat. I mentre que les escoles se'ns estan omplint de pols al cementiri no hi ha lloc per tots. Cal que neixin sants, cal que creixin forts! S'ha mort l'home més vell del poble! S'ha mort! Plorem tots a l’home que se’n va ho omplirem tot de ciris i flors. S'ha mort l'home més vell del poble! S'ha mort! I és segur que tots hem de córrer la mateixa sort. Així que quan el bon vi ja se'ns hagi enfilat al cap i ens pessigui als intestins l'instint d'eternitat en un jaç d'herba fresca que vora l'ermita hi ha engendreu-li nets i netes al sant home que se'n va. Feu-li una família extensa, és el que ell hagués volgut! Sempre va dir que un poble sense nens és un poble que ha claudicat és un poble que s'ha perdut.
8.
30 monedes 04:49
M'han donat trenta monedes i no sé què n'he de fer. Amic meu, si les acceptes, de bon grat te les daré. Amic meu, si les acceptes, de bon grat te les daré. En tinc la butxaca plena, no les sents com fan cling-cling? Si no les volguessis totes, les podríem compartir o al bar de les dues germanes gastar-les totes en vi. Ell era tan, tan, tan genial, que se'm feia insuportable. Tot era bla bla bla i se'n reia de nosaltres. M'han donat trenta monedes i et juro que pesen tant, que si tu no les acceptes, les enterro en aquell camp, perquè s'han quedat vermelles de tan tacades de sang. Ell era tan, tan, tan genial, que se'm feia insuportable. Tot era bla bla bla i se'n reia de nosaltres. No les vols per gastar-les en vi? M'és igual, però aparta-les ja de mi!
9.
Dius que esteu enamorats dius que esteu fets l'un per l'altre que veu anar a la guerra junts i junts tornareu a casa. Que el poble no serà igual que la terra serà una altre que tot serà de tothom quan res sigui de ningú. Però que llarg es fa esperar abans de passar a l'acció És etern a la trinxera el temps entre el llamp i el tro. I que llarg es fa esperar abans de passar a l'acció Tu només penses en ell ell que només pensa en tu quan tot sigui de tothom res no serà de ningú Quan les hores no portaven enlloc. Dius que esteu enamorats dius que esteu fets l'un per l'altre que t'han de deixar passar que només vols despedir-te. Que estàs fart d'aquesta guerra que demà mateix renuncies que mai et perdonaràs no haver-li salvat la vida. Però que llarg es fa esperar en aquella habitació Esperant al cirurgià sols esperes el pitjor. I que llarg es fa esperar en aquella habitació d'una gran casa pairal que ara és casa de tothom T'has fixat en un retrat, deu ser el vell amo del lloc Quan les hores no portaven enlloc. Estàveu enamorats estàveu fets l'un per l'altre i tu pensaves, il·lús, que les guerres es guanyaven. Les milícies s'han dissolt la terra privatitzada... Tot això ja s'ha acabat el futur té nom de França. Però que llarg es fa esperar que el tren entri a l'estació El somni de llibertat s'ha convertit en malson. I que llarg es fa esperar que el tren entri a l'estació Terra col·lectivitzada sepultava el teu amor Quan res era de ningú, quan tot era de tothom Quan les hores no portaven enlloc.
10.
Ai, lamentables parets! Que amb prou feines se us han assecat les pintades d'uns joves gamberrus. Que allà on no hi arriben els dits us devasten els líquens. I la calç se us desprèn deixant al descobert tota la vostra misèria. No sou ni l'eco llunyà del que un dia veu ser! Ai, lamentables records! Que vam trobar un piset borrós i destenyit, cada nit era la nit més llarga. Que els divendres anàvem a tocar allà a un baretu de Gràcia. I tenia una veu que si mai l'escolteu, ja mai més no podreu oblidar-la. No ho vaig poder suportar! De veritat que no vaig poder. Ai, lamentable destí! Que vas fer aparèixer aquell jove estupendo com de la nit al dia, que ho tenia tot, que tenia tot el que a mi em faltava. I parlava amb aquell estúpid accent que tothom trobava tan exòtic. No ho vaig poder suportar! De veritat que no vaig poder. Ai, lamentable final! Que per oblidar-la em vaig enrolar a bord del Bandera Negra. Que per lladre i botxí oferien per mi una copiosa recompensa. I en mal dia va ser i ara estic presoner entre aquestes parets (lamentables parets!), que no són ni l'eco llunyà del que un dia van ser.
11.
Jerusalem 03:46
Si hem de caminar, caminarem i si hem de córrer, doncs correrem, però tot servirà per arribar a Jerusalem. Si hem cantar, cantarem i si hem d'afinar, farem el que podrem, però tot servirà per arribar a Jerusalem. Ja arribem! Ja albirem la costa de Jerusalem. Quan arribem per fi serà nostre tot el que ens mereixem. Si hem de riure, doncs riurem i si hem de plorar, pues mira què hi farem, però tot servirà per arribar a Jerusalem.
12.
Quin dia tan gris que feia Quan sortia de la feina Amb el cap ple de dimonis Què faràs amb el que guanyis Apa xato, no t’enganyis Que no tens anhels ni somnis No et preocupis per res No pateixis mai més Que no val la pena Res és tan important Nota com es va allunyant la pena Quin buit que sentia a dintre Pujant per General Mitre Lamentant alguna cosa Això ja passa de mida No em podràs dir que és mentida Que et mors per anar a fer una copa Prega Déu nostre senyor Que et darà salvació i t’acollirà al seu regne Sols ell és important La vida que tens davant No és la verdadera Sols ell sap, sols ell sap Sols ell sap el que t’espera Quin dia tan gris que feia Quan sortia de la feina Amb el cap ple de dimonis...
13.
Em van fer passar en una saleta on hi feia una calor asfixiant. Em va donar la mà abans de seure, va dir: "jo seré el teu advocat". Va escurar amb un mocador de seda la suor que li inundava el cap, va inclinar el cos una mica enrere, va dir-me està tot ben controlat. "Tinc una estratègia sense esquerdes i un discurs que commourà al jurat. Aquests casos mai se'm resisteixen, tu fes-me cas i quedaràs en llibertat." Però aquelles paraules tan boniques Van fer mal, molt més mal que tot el que no gosava dir-me. I que llarga que es va fer l'espera fins que em cridessin a declarar, vaig trobar en les parets de la cel·la el límit del que podia canviar. Per fi van venir dos gorres negres, dos pistoles, quatre fortes mans, i mentre em posaven les cadenes un va dir: “t'esperen al jurat”. "És veritat que el vas matar a sang freda?" Jo vaig preferir no contestar. Esperant-nos per entrar a l'audiència, un guàrdia em va convidar a fumar. I aquells copets que em va donar a l'esquena Van fer mal, molt més mal que els cops de martell dictant sentència. Em van llevar de males maneres del banc més fred on he segut mai, un cop ja s'han passejat les feres han de tornar dins del seu forat. Recordava dotze togues negres, cent ulls que no saben on mirar. "Noi, desperta! Hi ha algú que et vol veure." Ella! Com me n’havia oblidat! Va passar els braços entre les reixes, va agafar-me fort les dues mans, va parlar de bicis amb rodetes i de cases amb balcons al mar. Però totes aquelles promeses van fer mal, molt més mal que els cops de martell dictant sentència. Ja esperava que la nit darrera em conduís al dia final. "Potser em volen matar de l'espera per no embrutar de sang la destral". I mentre em mirava les estrelles va irrompre a la sala el capellà "Fillet meu, ara que pots confessa i allibera't del pes del pecat" Pare, no em lamento de les meves males decisions. Al capdavall la vida és triar i potser he estat feble, però no hi ha res que vulgui canviar. I aquesta mirada compassiva em fa mal, molt més mal que el que demà em farà la guillotina.

about

Segon disc de llarga durada de La Ludwig Band.

"La mateixa sort" ha estat gravat en temps record i a causa de la impossibilitat de girar l’anterior disc per la pandèmia. El disc és la consolidació del grup en l’escena catalana i és que en època de bits i autotunes La Ludwig Band es presenta com una banda com les d’abans, amb cançons festives d'embelats i revetlles.

La Ludwig Band son l'autoanomenat segon millor grup d'Espolla (Alt Empordà) i un dels grups revelació del 2020 al panorama català. Sona folk, pop, rock... i s’escolten heptasíl·labs que parlen de la vida i rimen assonants.

credits

released June 25, 2021

La Ludwig Band són:
Gabriel Bosch: guitarra elèctrica, acústica i cors
Quim Carandell: veu, guitarra rítmica i cors
Roger Cassola: bateria, percussió, orguenet, piano, cors i harmònica
Andreu Galofré: baix, guitarres, percussió, teclat, orguenet i cors
Pau Lanzetta: piano, teclat, orguenet i cors
Lluc Valverde: clarinet, saxo, carrilló, segones veus i cors

I també:
Pau Esteve: orguenet, melòdica a "Tren a València", guitarra elèctrica, piano, percussió i coriuets
Helena Ros: veu a "La tardor que ens vam conèixer" i àngel a "General Mitre"
Marta Torrella: dimoni a "General Mitre"
Eneko Urrestarazu: trombó a "El fill del rei" i a "S’ha mort l’home més vell d’Espolla"
Paolo Licari: melic a "Ai, lamentables parets" i segones veus a "Sandàlies"
Arnau Seguí: cors a "S’ha mort l’home més vell d’Espolla"

El quartet de vent a "El fill del rei":
Andrés Felipe Cleves: primera trompeta mariatxi
Juan Carlos Riaño: segona trompeta mariatxi
Pol Ramis Abad: saxo alt
Eneko Urrestarazu: trombó

El quartet de corda a "General Mitre":
Jardiel Rodellas: primer violí
Jordi Consegal: segon violí
Eugènia Izcara: viola
Laura Sanz: violoncel

Totes les cançons de Quim Carandell
excepte "30 monedes" i "Jerusalem" de Quim Carandell i Lluc Valverde

Arranjaments de La Ludwig Band

Enregistrat, mesclat i produït per Pau Esteve (@pauestevebaix) i Andreu Galofré al Locus Estudio (@locus.estudio) durant el curs 20/21 amb l'ajuda de Paolo Licari

Masterització: Ferran Conangla

Il•lustracions i art del disc: Louise Good
Disseny i maquetació del disc físic: Louise Good amb l’ajuda d’Arnau Seguí

Correcció de les lletres: Gabriel Bosch i Arnau Seguí

Editat per The Indian Runners, segell discogràfic de l’Associació cultural Indian Runners

license

all rights reserved

tags

about

The Indian Runners Barcelona, Spain

The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes. ... more

contact / help

Contact The Indian Runners

Streaming and
Download help

Shipping and returns

Redeem code

Report this album or account

If you like La mateixa sort, you may also like: