1. |
Judicis en menor
04:12
|
|||
|
Em van fer passar en una saleta
on hi feia una calor asfixiant.
Em va donar la mà abans de seure,
va dir: "jo seré el teu advocat".
Va escurar amb un mocador de seda
la suor que li inundava el cap,
va inclinar el cos una mica enrere,
va dir-me està tot ben controlat.
"Tinc una estratègia sense esquerdes
i un discurs que commourà al jurat.
Aquests casos mai se'm resisteixen,
tu fes-me cas i quedaràs en llibertat."
Però aquelles paraules tan boniques
Van fer mal, molt més mal
que tot el que no gosava dir-me.
I que llarga que es va fer l'espera
fins que em cridessin a declarar,
vaig trobar en les parets de la cel·la
el límit del que podia canviar.
Per fi van venir dos gorres negres,
dos pistoles, quatre fortes mans,
i mentre em posaven les cadenes
un va dir: “t'esperen al jurat”.
"És veritat que el vas matar a sang freda?"
Jo vaig preferir no contestar.
Esperant-nos per entrar a l'audiència,
un guàrdia em va convidar a fumar.
I aquells copets que em va donar a l'esquena
Van fer mal, molt més mal
que els cops de martell dictant sentència.
Em van llevar de males maneres
del banc més fred on he segut mai,
un cop ja s'han passejat les feres
han de tornar dins del seu forat.
Recordava dotze togues negres,
cent ulls que no saben on mirar.
"Noi, desperta! Hi ha algú que et vol veure."
Ella! Com me n’havia oblidat!
Va passar els braços entre les reixes,
va agafar-me fort les dues mans,
va parlar de bicis amb rodetes
i de cases amb balcons al mar.
Però totes aquelles promeses
van fer mal, molt més mal
que els cops de martell dictant sentència.
Ja esperava que la nit darrera
em conduís al dia final.
"Potser em volen matar de l'espera
per no embrutar de sang la destral".
I mentre em mirava les estrelles
va irrompre a la sala el capellà
"Fillet meu, ara que pots confessa
i allibera't del pes del pecat"
Pare, no em lamento de les meves
males decisions. Al capdavall
la vida és triar i potser he estat feble,
però no hi ha res que vulgui canviar.
I aquesta mirada compassiva
em fa mal, molt més mal
que el que demà em farà la guillotina.
|
||||
2. |
El fill del rei
04:10
|
|||
|
El fill del rei s'ha anat fent gran
i el dia que es mor el seu pare
han enterrat un home vell
i a ell li han posat corona i capa.
I ara tots li diuen rei
i li fan llargues reverències.
L'omplen de flors, de compliments
i de paraules de respecte.
Però de lluny, quan ell no hi és,
parlen del gran rei, el seu pare:
“En canvi aquest és un marrec”.
“El deure li és inabastable”.
Silenci tots! Que arriba el rei.
Fem-li una llarga reverència.
Tirem-li flors, diguem-li que és
mescla d'encant i de saviesa.
La gran corona li tapa els ulls,
el ceptre d'or li pesa massa
i és tan baixet que per allà on va
duu arrossegant la llarga capa.
Com un joguet que ha estat vestit
amb les robes de qui jugava.
Com un ninot que ha estat vestit
amb les robes de qui jugava.
Com si al gener pogués florir
una flor per cada solapa.
Com si bastés un sol llumí
per escalfar tota una casa.
|
||||
3. |
Sandàlies
04:20
|
|||
|
Pots vendre les meves sandàlies
i quedar-te el meu bitllet de tren,
guarda en un altell tot el meu equipatge
i no em deixis marxar d'aquí mai més.
Pots vendre les meves sandàlies,
alguna cosa en trauràs segur.
Tot i que estan una mica gastades
de fer el camí que va fins a tu.
El temps passava lent a les muntanyes
i mirant els camps des del vagó de l'Euromed,
en l'autobús més tosco, en el tren més borreguero,
en el ràpid de la costa i en el transbordo del metro.
Com podré ara que t'he trobat per fi,
com podré marxar demà al matí.
Quan avisin per megafonia
que en 5 minuts ha de sortir el meu tren,
corre, vés al revisor i denuncia'm:
“Senyor! Aquest noi no té bitllet”.
He tret quinze euros per les seves sandàlies,
he estripat el seu bitllet de tren,
he fet un forat a l'armari de casa...
On has d'anar si aquí estaràs tan bé?
El temps passava lent a les muntanyes
i mirant els camps des del vagó de l'Euromed,
en l'autobús més tosco, en el tren més borreguero,
en el ràpid de la costa i en el transbordo del metro.
Com podré ara que t'he trobat per fi,
com podré marxar demà al matí.
|
||||
4. |
La llum de l'Alba
03:26
|
|||
|
Cantava amb desgana,
vivia amb estil,
teixia bufandes
de llana i de fil.
Pintava algun quadro
de barcos pel Nil,
gastava amb els altres
la burla subtil.
En ple mes d'octubre buscava l'abril,
quan la llum de l'Alba és llunyana i subtil.
S'amagava al bosc
entre alzines sureres,
menjava llavors
i gotetes de gebre.
Entregava el cos
com a humil recompensa,
quan veia que no
tenia res a perdre.
I, boja per fer alguna cosa important,
s’ha mort d’un infart creuant un pas de zebra,
l'han incinerat en una gran foguera,
han tirat al mar un gerro ple de cendres
i han cridat ben alt: “per favor mai tornis a néixer”.
|
||||
5. |
Tren a València
03:02
|
|||
|
–És aquest el tren a València? -
Pregunta l'albanès.
–Porto tres anys al país,
vaig a provar sort als camps de tarongers.
M'he patejat la Costa Daurada
buscant a l'home que em doni una feina,
però en aquest país i amb aquest passaport
només donen copets a l'esquena.
–Aquest puto país de merda! -
Li he contestat assenyalant la seva andana.
–Fes la teva collita, comparteix el teu vi
i tots tindran lloc per tu a la seva taula.
Però encara és d'hora per perdre la fe!
Confio en aquest món,
només és la puta roda la puta roda.
Crec en el dona i et serà donat,
però amb això mai faria broma.
Mil quilòmetres de vies!
Tortosa no és res més que un punt en un mapa.
Llavis que fumen, boques que criden,
sabates que passen sense mirar on trepitgen
i un tren que arranca i s'endinsa
al país dels tarongers.
Dues mans que s'encaixen, dos cors que es desitgen
més sort el pròxim cop que ens veiem.
|
||||
6. |
||||
|
Ha passat el temps, però recordo el vent d'aquell mes de novembre.
Van volar barrets i persianes i algun arbre va anar a terra.
La tardor que ens vam conèixer no va parar de bufar.
Vaig saber el teu nom i vaig voler omplir-me amb ell tota la boca.
Vaig temptar la sort i en la vida no he sigut igual d'idiota.
La tardor que et vaig conèixer sempre t'ho vaig voler dir.
La tardor que et vaig conèixer vas canviar-ho tot per mi.
A dins d'aquella capseta de mistos
vas guardar el meu cor com qui cuida un ocellet ferit.
Que sí, semblava que em deien els teus ullets tristos.
Potser vas ser tu, potser aquell mirar cap on ningú mirava.
Potser vaig ser jo i aquell mal costum que tinc d'acostumar-me,
però la tardor que et vaig conèixer, per molt de temps que ha passat.
La tardor que et vaig conèixer mai no me l'he perdonat.
Per fi es van acabar els dies grisos
i va sortir un sol que anunciava un radiant mes d'abril.
Que sí, semblava que em deien els teus ullets tristos.
|
||||
7. |
||||
|
Que repiquin les campanes i que avui repiquin fort
que despertin la comarca amb el seu repicar de mort.
I que escampin la notícia que a tots ens gelarà el cor:
L'home més vell del poble aquest matí s'ha llevat mort.
Sembla que encara el puc veure en el seu etern vaivé
anant de banda a banda del carrer.
Avui ens ha deixat, però digue'm si saps qui serà el següent
S'ha mort l'home més vell del poble! S'ha mort!
Hem d'honrar-lo, l'hem de recordar
hem de mantenir viu el record.
S'ha mort l'home més vell del poble! S'ha mort!
I és segur que tots hem de córrer la mateixa sort.
"Amics i amigues avui és un dia fosc!"
Ha cridat l'alcalde des de dalt del seu balcó.
"Agafeu aquesta caixa entre quatre homes ben forts
que anirem fins a l'ermita fent solemne processó."
Agafeu plats i forquilles que farem menjar per a tots
no ens privarem de res, beurem el vi més bo
i la festa durarà fins que demà ens sorprengui el sol.
S'ha mort l'home més vell del poble! S'ha mort!
Hem de recordar el que ens va ensenyar
l'hem de portar sempre dintre el cor.
S'ha mort l'home més vell del poble! S'ha mort!
I és segur que tots hem de córrer la mateixa sort.
Quan es mori l'alcalde qui ens dirà el que hem de fer,
A qui li enviaríem cartes si traspassés el carter
Si la dinya l'estanquera a qui li comprarem tabac
Si fina la carnissera qui ens tallarà el pernil salat.
I mentre que les escoles se'ns estan omplint de pols
al cementiri no hi ha lloc per tots.
Cal que neixin sants, cal que creixin forts!
S'ha mort l'home més vell del poble! S'ha mort!
Plorem tots a l’home que se’n va
ho omplirem tot de ciris i flors.
S'ha mort l'home més vell del poble! S'ha mort!
I és segur que tots hem de córrer la mateixa sort.
Així que quan el bon vi ja se'ns hagi enfilat al cap
i ens pessigui als intestins l'instint d'eternitat
en un jaç d'herba fresca que vora l'ermita hi ha
engendreu-li nets i netes al sant home que se'n va.
Feu-li una família extensa, és el que ell hagués volgut!
Sempre va dir que un poble sense nens
és un poble que ha claudicat és un poble que s'ha perdut.
|
||||
8. |
30 monedes
04:49
|
|||
|
M'han donat trenta monedes
i no sé què n'he de fer.
Amic meu, si les acceptes,
de bon grat te les daré.
Amic meu, si les acceptes,
de bon grat te les daré.
En tinc la butxaca plena,
no les sents com fan cling-cling?
Si no les volguessis totes,
les podríem compartir
o al bar de les dues germanes
gastar-les totes en vi.
Ell era tan, tan, tan genial,
que se'm feia insuportable.
Tot era bla bla bla
i se'n reia de nosaltres.
M'han donat trenta monedes
i et juro que pesen tant,
que si tu no les acceptes,
les enterro en aquell camp,
perquè s'han quedat vermelles
de tan tacades de sang.
Ell era tan, tan, tan genial,
que se'm feia insuportable.
Tot era bla bla bla
i se'n reia de nosaltres.
No les vols per gastar-les en vi?
M'és igual, però aparta-les ja de mi!
|
||||
9. |
||||
|
Dius que esteu enamorats
dius que esteu fets l'un per l'altre
que veu anar a la guerra junts
i junts tornareu a casa.
Que el poble no serà igual
que la terra serà una altre
que tot serà de tothom
quan res sigui de ningú.
Però que llarg es fa esperar abans de passar a l'acció
És etern a la trinxera el temps entre el llamp i el tro.
I que llarg es fa esperar abans de passar a l'acció
Tu només penses en ell
ell que només pensa en tu
quan tot sigui de tothom res no serà de ningú
Quan les hores no portaven enlloc.
Dius que esteu enamorats
dius que esteu fets l'un per l'altre
que t'han de deixar passar
que només vols despedir-te.
Que estàs fart d'aquesta guerra
que demà mateix renuncies
que mai et perdonaràs
no haver-li salvat la vida.
Però que llarg es fa esperar en aquella habitació
Esperant al cirurgià sols esperes el pitjor.
I que llarg es fa esperar en aquella habitació
d'una gran casa pairal
que ara és casa de tothom
T'has fixat en un retrat, deu ser el vell amo del lloc
Quan les hores no portaven enlloc.
Estàveu enamorats
estàveu fets l'un per l'altre
i tu pensaves, il·lús,
que les guerres es guanyaven.
Les milícies s'han dissolt
la terra privatitzada...
Tot això ja s'ha acabat
el futur té nom de França.
Però que llarg es fa esperar que el tren entri a l'estació
El somni de llibertat s'ha convertit en malson.
I que llarg es fa esperar que el tren entri a l'estació
Terra col·lectivitzada
sepultava el teu amor
Quan res era de ningú, quan tot era de tothom
Quan les hores no portaven enlloc.
|
||||
10. |
Ai, lamentables parets
03:54
|
|||
|
Ai, lamentables parets! Que amb prou feines se us han assecat les pintades d'uns joves gamberrus.
Que allà on no hi arriben els dits us devasten els líquens. I la calç se us desprèn deixant al descobert tota la vostra misèria. No sou ni l'eco llunyà del que un dia veu ser!
Ai, lamentables records! Que vam trobar un piset borrós i destenyit, cada nit era la nit més llarga.
Que els divendres anàvem a tocar allà a un baretu de Gràcia. I tenia una veu que si mai l'escolteu, ja mai més no podreu oblidar-la. No ho vaig poder suportar! De veritat que no vaig poder.
Ai, lamentable destí! Que vas fer aparèixer aquell jove estupendo com de la nit al dia, que ho tenia tot, que tenia tot el que a mi em faltava. I parlava amb aquell estúpid accent que tothom trobava tan exòtic. No ho vaig poder suportar! De veritat que no vaig poder.
Ai, lamentable final! Que per oblidar-la em vaig enrolar a bord del Bandera Negra. Que per lladre i botxí oferien per mi una copiosa recompensa. I en mal dia va ser i ara estic presoner entre aquestes parets (lamentables parets!), que no són ni l'eco llunyà del que un dia van ser.
|
||||
11. |
Jerusalem
03:46
|
|||
|
Si hem de caminar, caminarem
i si hem de córrer, doncs correrem,
però tot servirà per arribar a Jerusalem.
Si hem cantar, cantarem
i si hem d'afinar, farem el que podrem,
però tot servirà per arribar a Jerusalem.
Ja arribem! Ja albirem la costa de Jerusalem.
Quan arribem per fi serà nostre tot el que ens mereixem.
Si hem de riure, doncs riurem
i si hem de plorar, pues mira què hi farem,
però tot servirà per arribar a Jerusalem.
|
||||
12. |
General Mitre
04:20
|
|||
|
Quin dia tan gris que feia
Quan sortia de la feina
Amb el cap ple de dimonis
Què faràs amb el que guanyis
Apa xato, no t’enganyis
Que no tens anhels ni somnis
No et preocupis per res
No pateixis mai més
Que no val la pena
Res és tan important
Nota com es va allunyant la pena
Quin buit que sentia a dintre
Pujant per General Mitre
Lamentant alguna cosa
Això ja passa de mida
No em podràs dir que és mentida
Que et mors per anar a fer una copa
Prega Déu nostre senyor
Que et darà salvació i t’acollirà al seu regne
Sols ell és important
La vida que tens davant
No és la verdadera
Sols ell sap, sols ell sap
Sols ell sap el que t’espera
Quin dia tan gris que feia
Quan sortia de la feina
Amb el cap ple de dimonis...
|
||||
13. |
||||
|
Em van fer passar en una saleta
on hi feia una calor asfixiant.
Em va donar la mà abans de seure,
va dir: "jo seré el teu advocat".
Va escurar amb un mocador de seda
la suor que li inundava el cap,
va inclinar el cos una mica enrere,
va dir-me està tot ben controlat.
"Tinc una estratègia sense esquerdes
i un discurs que commourà al jurat.
Aquests casos mai se'm resisteixen,
tu fes-me cas i quedaràs en llibertat."
Però aquelles paraules tan boniques
Van fer mal, molt més mal
que tot el que no gosava dir-me.
I que llarga que es va fer l'espera
fins que em cridessin a declarar,
vaig trobar en les parets de la cel·la
el límit del que podia canviar.
Per fi van venir dos gorres negres,
dos pistoles, quatre fortes mans,
i mentre em posaven les cadenes
un va dir: “t'esperen al jurat”.
"És veritat que el vas matar a sang freda?"
Jo vaig preferir no contestar.
Esperant-nos per entrar a l'audiència,
un guàrdia em va convidar a fumar.
I aquells copets que em va donar a l'esquena
Van fer mal, molt més mal
que els cops de martell dictant sentència.
Em van llevar de males maneres
del banc més fred on he segut mai,
un cop ja s'han passejat les feres
han de tornar dins del seu forat.
Recordava dotze togues negres,
cent ulls que no saben on mirar.
"Noi, desperta! Hi ha algú que et vol veure."
Ella! Com me n’havia oblidat!
Va passar els braços entre les reixes,
va agafar-me fort les dues mans,
va parlar de bicis amb rodetes
i de cases amb balcons al mar.
Però totes aquelles promeses
van fer mal, molt més mal
que els cops de martell dictant sentència.
Ja esperava que la nit darrera
em conduís al dia final.
"Potser em volen matar de l'espera
per no embrutar de sang la destral".
I mentre em mirava les estrelles
va irrompre a la sala el capellà
"Fillet meu, ara que pots confessa
i allibera't del pes del pecat"
Pare, no em lamento de les meves
males decisions. Al capdavall
la vida és triar i potser he estat feble,
però no hi ha res que vulgui canviar.
I aquesta mirada compassiva
em fa mal, molt més mal
que el que demà em farà la guillotina.
|
||||
The Indian Runners Barcelona, Spain
The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes. ... more
If you like La mateixa sort, you may also like:
Bystander (Deluxe Digital Edition)
by Johanna Samuels
The LA-based folk singer reconciles with her past and looks to the future on her new album.
go to album
Scottish singer-songwriter shares poignant lessons on time and relationships against a sweeping folk backdrop studded with field recordings.
go to album
Air Waves brings deep focus and a pop sensibility to a new LP, which features guest collaborators like Cass Mccombs and Merce Lemon.
go to album
“Portraits” is a collection of expertly drawn narrative songs with sharply observed lyrics and rustic instrumentation.
go to album
An album of classic-sounding guitar pop sure to appeal to fans of Cut Worms, with lyrics about life’s dark places.
go to album
Silent Talk
by Catastrophe Waitress
The new EP from this German group is a masterclass in melodic construction and deft, intricate instrumentation.
go to album
Forever is a Long Time
by Ian Coss
These sweet, sad indie pop tunes accompany Ian Coss's podcast of the same name, in which he interviews his family about their divorces.
go to album
