1. |
||||
|
No sé si us ha passat alguna vegada,
però m'ha envaït un estrany sentiment
que tants cops és real com és miratge,
tants cops funciona com surt malament.
Però ho noto en l'ambient i us ho veig a la cara,
ho puc endevinar en els ulls de la gent
que es pregunten què fa? Cap a on va? Què li passa?
Com és que avui se’l nota tan diferent?
Tinc el pressentiment que serà una gran tarda,
sento una brisa que m'empeny i que em mou.
Que el meu amor se n’ha anat de vacances
i jo me’n vaig a buscar-ne un de nou.
No hi va haver un gran discurs a l'Estació de França,
ni coloms blancs ni mocadors al vent.
Ai, amor meu, estimar-se és una farsa.
Jo perdré el cap si tu no perds el tren.
I aquells que em busqueu ja sabeu on trobar-me,
sóc allà on sempre només cal que passeu.
He vist al venir el meu cartell a l’entrada.
La llei em busca, ara el meu cap té un preu.
Passeu, aplaudiu, convideu-me a un cubata.
Dilapidem-nos mútuament el sou.
Que el meu amor se n’ha anat de vacances
i jo me’n vaig a buscar-ne un de nou.
Feu el favor de treure’m ja la guitarra.
Cancel·leu totes les actuacions.
Tanqueu les sales, els cafès i els teatres
que clarament no estic en condicions.
Demà al matí em disculparé si fa falta.
Truqueu al noi que ens porta el management,
però aquesta nit no estaré per vosaltres.
No estic gens sobri ni és que em sobri el talent.
Deixeu d'insistir, no farem l’espectacle.
Per una cosa que demano i prou.
Que el meu amor se n’ha anat de vacances
i jo me’n vaig a buscar-ne un de nou.
|
||||
2. |
Bon amic, vell amic
03:36
|
|||
|
Sempre el trobo al mateix lloc
quan surto el dilluns amb pressa.
Escapant-me de casa,
escapant-me de la feina.
Vinc a demanar consell.
Vinc a demanar socors.
Vinc a dir-li que aquest barri
és massa petit per tots dos.
Darrere una cantonada
apareix i diu: “Bon dia.
Tens un piti? Fem un tomb?”
Ai amic, sense tu què faria?
Bon amic que m'ajudes,
deixa'm explicar-te què vaig somiar a la nit.
Era una festa d’exalumnes
i estava borratxo i avorrit.
Evitava les preguntes:
“Ei, com va? Què fas per aquí?”
Vaig agafar-me a una columna.
D’aquí no em fareu sortir.
Sempre em passa quan somio
que se m’acaben els cubates.
I segueixo tenint por
sempre que he de donar la cara.
Bon amic vine a ajudar-me,
vine a fer-me companyia.
Abans que despunti el dia
prendre’m una decisió.
Vinga col·lega, escolta,
t'explicaré com ho farem.
Estan fent obres sota de casa,
un parc nou de l'ajuntament.
Està tot tancat per balles,
així que mai no hi passa gent.
De dia els paletes hi treballen,
de nit hi canten els ocells.
Presenta’t allà a trenc d’alba
just quan surti el primer sol.
Si guanyes tu, torno a casa,
si guanyo jo, marxo sol.
Bon amic vine a salvar-me,
tu en el meu cas què faries?
De debò dispararies
si tinguessis l’ocasió?
Contarem les quinze passes,
cadascú a una direcció.
És una moneda a l’aire,
una llum en la foscor.
Bon amic vine a ajudar-me,
vine a fer-me companyia.
Abans que despunti el dia
prendre’m una decisió.
|
||||
3. |
El dia que et perdoni
03:46
|
|||
|
El dia que et disculpis
per totes les marranades que m'has fet.
I ajuntis les dues mans
i em supliquis de genolls
que, per favor, tot torni a ser com era abans.
I jo pagui massa cares les obres de caritat
quan posis aquelles cares de curderu degollat.
I aniràs dient pel barri que ja ens hem reconciliat.
Que hem refet la nostra vida,
que hem trobat una sortida,
que després de tant de temps t'he perdonat.
Però jo sabré que és mentida
i tu sabràs que no és veritat.
El dia que et perdoni
per totes les putades que m'has fet.
I torni a enterrar l'orgull
i ja m’oblidi un altre cop
que el que vull és satisfer-me l'ull per ull.
I torni a pagar massa cares les tres copes de la nit
quan t’agafi les trucades de borratxo penedit.
I aniràs dient pel barri que ja ho has aconseguit.
Que hem refet la nostra vida,
que hem trobat una sortida,
que després de tant de temps t'he perdonat.
Però jo sabré que és mentida
i tu sabràs que no és veritat.
I eI dia que per fi em perdoni a mi mateix.
I m'atreveixi a acceptar
que al final tothom tindrà el que es mereix.
Aniré dient pel barri que ja no sóc el mateix.
Que he refet la meva vida
i que ara me l’he fet a mida.
Sense tu emprenyant més al teu costat.
Ara passava de mida,
tanta i tanta tonteria.
I per fi he fet el definitiu cop de cap.
|
||||
4. |
El teu noi
03:22
|
|||
|
Havíem begut més del compte.
Potser havia de ser així,
però tots vam dir alguna cosa
que no haguéssim volgut dir.
S'acabaven les ampolles.
Et vas girar cap a mi.
Vas dir: “Són tots gilipolles.
Què tal si ens obrim d'aquí?”
A la porta et vas girar i em vas dir: “Vens?”
I jo vaig perdre la noció del temps
i de l'espai.
Ai de mi que ja em pensava
que no acabariem mai.
Tant de bo que tots els somnis
se’t facin realitat.
Tant de bo cantar-te uns versos
i que sonin de veritat.
Va dir: “Canta si ets poeta,
però vigila amb el que dius.
No val rimar vida amb mentida,
cor amb amor, riu amb estiu.”
Vam cantar a pulmó, vaig rascar tan fort les cordes,
que vam fer aparèixer les forces de l’ordre
i de la llei.
Ei, senyor agent no callaríem
ni que ens ho manes el Rei.
I ara els nens la tararegen,
els joves l'estan cantant,
se la saben els puretes,
la celebren els més grans.
I sona a les discoteques,
a les terrasses dels bars,
els cartells sovint onegen
el seu rostre triomfant.
I quan entra victoriós a la ciutat
des de cada un dels balcons és aclamat
com un heroi.
Oi que em creus si et dic que sempre,
seguiré sent el teu noi?
|
||||
5. |
Contraban
03:28
|
|||
|
És l'hora que els pobres homes
ja tenen els ulls brillants.
I s'amaguen a les fosques
per fer els jocs del contraban.
M'han dit el seu nom abans,
amb alguns hem encaixat les mans.
I a la llum d'una farola
cantem els grans hits d’abans.
Dins del bar una ràdio sonava.
Una cançó que coneixia.
I jo només pensava en com t’anava, Maria.
Una multitud borrosa
s’acumulava a la barra.
He baixat a Barcelona
amb la pasta que em quedava.
Pensant que podia ser
i podíem passar comptes
per com ens va anar aquell temps.
Però mentre en un carrer de l’Eixample
se’ns anava fent de dia.
Jo només pensava en les paraules que mai vaig dir-te.
Han passat minuts o hores?
On han anat els meus companys?
- Estem farts d’escoltar històries
de Julietes i Tristanys.
Han passat minuts o hores?
On han anat els meus companys?
- Ens estem fotent les botes,
si entres després tanca amb pany.
Lluna negra, ciutat blanca,
cants de sirena de policia.
I jo, un altre cop tan lluny d'on eres, Maria.
|
||||
6. |
A les portes del paradís
03:27
|
|||
|
Ella era tot el que feia per mi.
Mare meva, com us ho podria dir?
Era la primavera que arribava per fi
i feia créixer les flors del meu jardí.
Escolta'm només un moment.
T'estic parlant molt sincerament.
I encara que sé que no em creuràs,
jo t'ho vull explicar igualment.
Entre nosaltres mai no va passar res.
Som amics i res més.
I encara que sé que no em creuràs,
jo t'ho vull explicar igualment.
Però tot es va anar fent tan gros.
Ai, mare de déu, si ho hagués entès.
Si m’haguessis dit: “Aquí ja som dos
i no tenim cap ganes de ser tres.”
Eva, a les portes del paradís.
Deixa'm veure el que guardeu aquí dins.
Sedueix-me, omple dues copes de vi
i en tota la terra no hi haurà un home més feliç.
Però tot es va anar fent tan gros.
Ai, mare de déu, si ho hagués entès.
Si m’haguessin dit: “Aquí ja som dos
i no tenim cap ganes de ser tres.”
Ella era tot el que jo volia per mi.
Meravella, una font, un final, un camí.
Era la primavera que arribava per fi
i feia créixer les flors del meu jardí.
|
||||
7. |
||||
|
Quan es va acabar l’escola
van tancar darrere meu
aquella porta enorme
i van dir-me: "Vés amb Déu!"
I amb les mans a les butxaques
vaig enfilar cap al poble,
vaig trobar la meva cambra
amb llençols cobrint els mobles.
Vaig anar a Ca la Manela.
Li vaig dir: "Sóc un jove eficient,
xapurrejo tres idiomes
i sé guanyar-me els clients."
Manela, Manela.
No vull currar per vostè,
però la pela és la pela
i alguna cosa hem de fer.
Els joves passen l’estona
a la plaça del costat.
N'hi ha una que es diu Carmeta,
aquesta tarda hem quedat.
Perquè la Manela si és dijous,
se'n va a la peluquería.
No crec que vingui a tocar els ous
si s’entreté amb alguna amiga.
Però, ai de mi! Que m'ha trobat fumant porrus
amb el lloro del lavabo,
amb el gat que hi ha a la cuina,
amb el gos i el papagayu.
Manela, Manela.
No vull currar per vostè,
però la pela és la pela
i alguna cosa hem de fer.
Welcome to Ca la Manela.
Dit mua que es que voulez vous?
Recomano la paella
i la merluza amb ou dur.
Dius que segueixes soltera,
però al poble tothom ho sap
que et veus amb un de Figueres
regidor del Pedecat.
Vau celebrar una gran festa.
Tothom menys jo hi estava convidat,
però els petardus se sentien
des del poble del costat.
Manela, Manela.
No vull currar per vostè,
però la pela és la pela
i alguna cosa hem de fer.
Manela, Manela.
Jo no vull treballar,
però pitjor és fer la verema
i l’estiu és molt llarg.
|
||||
8. |
||||
|
Mira, ja feia temps
que la teva nàpia augusta
no em creuava pel carrer
i jo, amic, tocava fusta.
Vas venir discret primer,
confonent-te a l'hora punta,
amb tota la marabunta
que adormida surt del tren.
I quins temps, amic, quins temps.
A la caseta de fusta.
Sempre sonava un CD
quan voltaves per la cuina.
Jo devia fer cara de demanar ajuda.
Gràcies per venir
a temptar-me un altre cop,
a posar-ho tot a lloc, Judes.
Fixa’t amb quina il·lusió
et vaig donar la benvinguda.
Vas ser el sol del meu balcó
i pel meu jardí la pluja.
Ja em coneixes, saps com sóc
i no vull posar-te excuses,
però el temps passa per tothom.
Massa lent, cagunlaputa.
I a la meva habitació
va venir a veure’m el dubte
que avançava entre els racons
i els pilons de roba bruta.
Ja no podia mirar-te
sense fer-me mil preguntes.
Vinga Quim, controla el pols.
Vols la guerra? O què cony vols?
Que bé et tires els farols, Judes.
I m'han dit que vas dient
pels cafès i les tertúlies
que em comporto com un nen,
que no aguanto quan em jutgen.
Ens anàvem a menjar el món.
D'això, amic, no en tinc cap dubte.
De tant em pregunto on són
les nostres grans aventures.
I és mentida si us dic que me la suda.
Gràcies per venir
a temptar-me un últim cop,
a posar-me en el meu lloc, Judes.
|
||||
9. |
Per allà Lesseps
02:49
|
|||
10. |
Guanyar
03:23
|
|||
|
Agafa la guitarra tu sola
que et menjaràs el món.
Escriu tres hits en una hora,
estàs en forma segur que et sortiran bons.
A fora a la porta
hi ha quatre tios discutint-se pel teu nom.
Tots s'omplen la boca
de bolos, de promos, de peles, de renom.
Però aquest cop no et passarà
el que et passava sempre.
Ara només val guanyar.
Ja no s'hi val fer-se enrere.
Però, com t'hauries de fer enrere?
Si ets la reina de l'escena del rock català.
A la vostra illa deserta
us escriviu cançons.
El temps va a càmera lenta
quan es viu un somni preciós.
Però compte si un dia et truquen.
No els hi podràs dir que no.
De res valdran les excuses
quan us despediu a l’aeroport.
Jurant que aquest cop no us passarà
el que us passava sempre.
Que ja el trucaràs demà.
I agafes un vol amb primera.
I a Barna un cotxe ja t’espera.
Se’t farà tard voltant pel centre,
pensant demà amb quina comences.
Quan trobes una disco oberta
i acabes bevent més cervesa del que pots suportar.
L'espectacle ha començat,
el públic ja t’espera.
Ara has de sortir a cantar.
Perquè aquest cop no et passarà
el que et passava sempre.
Ara només val guanyar.
Ja no s’hi val fer-se enrere,
que està tota la sala plena.
Per veure la nova promesa del rock català.
|
||||
11. |
El gronxador
03:14
|
|||
|
Quan no pot anar millor, empitjora.
I empitjora quan no pot anar millor.
La fortuna és una nòria
i la sort un gronxador.
Quan estàs a dalt de tot, t’enfonses
en un mar que no té fons ni horitzó.
I llavors més val no facis memòria
de la llista de les grans ocasions
que has perdut per no presentar-te a l’hora.
Que has gaudit sense ser mereixedor.
O que han passat per davant la teva porta
per anar a perdre’s en algun carreró.
Quan amb aquests dits tocaven la glòria
i ens embriagava la dolça emoció.
I tornaves per omplir-te la copa,
tot bevent i convidant a tothom.
Se t’ha tornat tan amarga la boca
quan anaves a donar l'últim glop.
I has baixat avall fins a l'última nota
per l'escala d'una vella cançó.
Has dit: “Sí!” I has encaixat la mà forta.
Ho has dubtat i al final has dit que no.
Has mirat als ulls i has dit: “Què m’importa
lu de més perquè ara vaig de debò.”
Has volgut tornar per doblar l’aposta.
Has cregut en l'enèsim cop de sort.
I ai de tu, un cop postrat vers la derrota
has entès per fi les normes del joc:
“No m’hi veig per haver mirat massa estona
fixament a la brillantor del sol.”
Si has de riure, riu, si has de plorar, plora,
però algun dia hauràs d'entendre d'un cop
que el final de tota aquesta història
només té una conclusió:
La fortuna és una nòria
i la sort un gronxador.
|
||||
The Indian Runners Barcelona, Spain
The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes. ... more
If you like Gràcies per venir, you may also like:
Blissfully blown out jangle pop from Spain’s bustling indie scene. This is more Shop Assistants than Hinds, with lyrics in Spanish.
go to album
New on the always-great label Velvet Blue Music is “Slow Parade” from Gileah Taylor, boasting warm songs built on piano and guitar.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
