about
SAMITIER
“Mirador”
“Aquesta cançó no parla de tu./ Malgrat ho sembli, no parla de tu/ ni de mi... ni de ningú”. Aquests són els últims versos que canta l’Adrià González en el disc. Un avís sincer i poètic que amaga una segona advertència: si no parla de “tu ni de mi... ni de ningú”, és perquè ja no cal. Perquè, en el fons, el que ens ha de quedar clar és que, un cop s’ha arribat al final del viatge, aquelles cançons ja són nostres. Així ho demostra “Mirador”, el segon assalt llarg de la banda barcelonina. Enregistrat, mesclat i produït per l’ubic Paco Loco al Puerto de Santa María, la segona peça del puzle que ha armat Samitier s’eleva amb un so contundent, rugós, vibrant, on la intuïció melòdica que ja captivava a l’”opera prima” “Missatges de l’aigua” (2010) ara es manté amb un plus de llampecs. Parlem d’un quintet apassionat per fiblar un cançoner on hi ha nervi i serenor. Moments per seguir amb atenció el dibuix atent que fan rengleres de xiprers quan es mouen amb el vent o per córrer amb llibertat, entre revolts i rectes.
Els Samitier que s’enfilen al mirador projecten unes ombres allargades, d’aquelles que perfilen el seu propi paisatge i deixen l’oient bocabadat, però mirant-lo sempre a l’alçada dels ulls.
Vet aquí una exhibició de pop-rock temperamental i sensible, amarat d’unes lletres precises, ben perfilades, que conviden l’oient a reflexionar sobre les vicissituds, els sentiments i altres enigmes que ens ronden. Tant teus com meus. És el que dèiem fa un moment: aquestes cançons ja són nostres!
Dimas Rodríguez
lyrics
Tu no ho veus i et costa molt pensar
Caminar uns passos al costat
El just per adonar-te
Que ja hi ets, que el temps ha anat passant
Amb la pluja de costat
I l’aigua que es filtrava
Sempre dius que no se’t tancarà
Que et segueix la mala sort
Que no estaràs tranquil·la
Però ja ho tens, el que sempre has buscat
Ja és al teu abast
Abraça-ho sense mires
Degut a un ciri mal posat no se’t va entendre al començar
Però entre tanta confusió vas fer
Que rengleres de xiprers que es movien amb el vent
S’aliessin amb el teu millor desig
A sol i serena
Tan endins, amagat entre records
Cançons com tatuatges que
T’oculten la ferida
A camp obert, sense bigues ni taulons;
Verds i ocres, els colors
És on vas fer memòria
Degut a un ciri mal posat no se’t va entendre al començar
Però entre tanta confusió vas fer
Que rengleres de xiprers que es movien amb el vent
S’aliessin amb el teu millor desig
Degut a un ciri mal posat no se’t va entendre al començar
Però entre tanta confusió vas fer
Que rengleres de xiprers que es movien amb el vent
S’aliessin amb el teu millor desig
A sol i serena
credits
license
all rights reserved