1. |
Origen
05:20
|
|||
Llamps de Déu esquius esberlaren el massís.
Congost abrupte, hostil, ets la vall sense fi.
I el temps et forjarà amb delit un abric rocós, amic.
Perquè a la fi un poble errant trobi el recer que antigament havia anhelat.
Entre balmes i torrents,
van viure assedegats per una ambició que planava a la vall.
Com atlants, la supèrbia els va menar
construir una illa flotant enmig d’aquell abisme infinit.
Deliris de grandesa que porten a caure al parany
d’oblidar per sempre més l’origen dels anys.
Desterrem els profetes antics!
Tot tranquil aquí dalt de la vall.
Convindrà buscar un nou sentit
per fer d’aquest un indret feliç.
|
||||
2. |
Vals de bressol
03:27
|
|||
Molts anys abans que tu i jo penséssim en néixer aquell poble penjava de roques.
Homes i dones i infants fitaven la vall sense fons tot buscant la resposta.
Però aquell indret que un dia van veure estrany és avui el seu cau.
Una tempesta d’estels s’allibera del cel cada cop que aflora un nounat.
Les bugaderes netegen la roba amb l’aigua que brolla dels talls muntanyencs.
Els pintors busquen aquella llum que inventi un nou color per a les cases.
Les escriptores composen els contes que aviat llegiran als menuts.
I algun fadrí despistat somia que un dia marxarà d’allà.
Neteja la roba.
Pinta la casa.
Escriure una història.
Festeja una noia.
Al refugi, l’ancià espera trobar el nord que algú va esborrar.
Amb l’astrolabi calcula les hores de sol perquè el temps el vingui a buscar.
I diu que qualsevol nit sent la muntanya i els seus greus laments.
Ella es pregunta perquè no es podrà moure d’aquell lloc mai més.
I mentrestant el fil dels dies segueix sense que ningú el gosi tallar.
|
||||
3. |
L'home de cristall
03:34
|
|||
Al bell mig del pla dedicat a l’oblit.
Al bell mig del pla s’erigeix un monument
d’aquell qui un dia va gosar parlar del passat.
Mira a través del cristall.
Hi veuràs el pecador.
Mira a través del cristall.
Hi veuràs un turment que no té fi, que no té treva,
però és vital pel ritual.
Els vilatans disparen bales contra l’home de cristall,
que prega: “Aquell que us va canviar no tornarà”.
Llença la por, fora els mals…
Un encaix de mans esborra els mals auguris.
Aneu en pau.
En un segon pla algú neteja tots els nostres mals.
Llença la por, fora els mals...
Ningú recordarà demà l’home de cristall...
|
||||
4. |
Boira
02:02
|
|||
5. |
Pakamuli
03:17
|
|||
Allà al fons negre sento que algú ens xiuxiueja a poc a poc.
Durant les nits més fosques decideix que vol treure el cap en alguns malsons.
Busca el Pakamuli.
Busca’l en el fons.
Allà on és, no hi és.
Dibuixa el Pakamuli.
Imaginació!
Ell que és, no hi és.
Ell que fa els malalts i només quan vol els cura. Té un gran do.
Ell tria els dies de tempesta i quan s’enfada sonen un munt de trons.
Busca el Pakamuli.
Busca’l en el fons.
Allà on és, no hi és.
Dibuixa el Pakamuli.
Imaginació!
Ell que és, no hi és.
Avui que és lluna plena sortim a caçar-lo i estic nerviós.
Seguint el ritme hipnòtic d’un tabal, descendirem de dos en dos.
Com me l’imagino?
Deixa’m tancar els ulls,
és quan veig les pors.
Com vols que te’l dibuixi,
si mai el trobarem?
El monstre som tu i jo.
|
||||
6. |
La cova dels formatges
02:41
|
|||
Ni els més ancians d’aquest indret
recorden el descobriment
d’una cova irreal
d’on surt una olor especial.
M’hi endinso amb por però amb interès.
Els fongs m’abracen...
Un blanc molt blanc de sobte esclata!
A quin déu cal donar-li les gràcies?
Això és un somni làctic!
Vivim un somni làctic!
Obro camí a queixalades
I un baf intens m'obre la nàpia.
I això és un somni làctic!
Vivim un somni làctic!
Tractaré d’escalar una muntanya de fòssils greixosos.
I baixar tot lliscant fins als llits de recuit i mató.
Murs de pell florida.
Rius de lava grogosa.
Mil forats
i una tempesta de xerigot.
No puc marxar.
|
||||
7. |
Akelarre
04:03
|
|||
Quan el capvespre i l’alba es poden abraçar,
sota una tènue llum crepuscular,
comença la dansa.
Unes òlibes observen des de dalt
el cercle de foc.
Les lluernes volen participar.
Sacerdotesses, revolteu les llavors.
Facis la màgia de la fertilitat.
Espurnes de plaer
desfent un silenci espectral.
Brams, veus juganeres,
invoquen les mares.
L’elixir no els deixa descansar.
En són presoneres.
Foc i cants
fins a l’endemà,
fins que no ho dicti el vell xaman.
Al centre no para de ballar
sota un casc d’espart.
Al seu ceptre una llebre dóna salts.
És la batuta pel ritme del foc.
I amb els ulls no para de cridar:
Copuleu, copuleu, que els nens ens dareu!
Copuleu, copuleu, que els nens ens dareu!
|
||||
8. |
Gestació
03:45
|
|||
9. |
Naixament
02:23
|
|||
10. |
Ball de boira
04:17
|
|||
Quan de jove era un rodamón,
dispers en les meves il·lusions,
la guitarra m’abraçava l’esquena.
Les idees com guspires.
Tot es cuinava a foc lent.
Un dia em vaig embarcar
en una travessa sense fi.
Buscant els confins de la Terra,
vaig trobar aquest indret.
Mil mirades de fredor
i un tel de superstició
A la Valldeboira
hi regna algú misteriós.
Jo els cantava en un idioma estrany
i ells responien amb mala cara.
Però la música és universal
i la meva veu anava calant.
Els costums dels vilatans
m’ajudaven a fer cançons.
Fins que un dia sorgí una melodia
que ho va canviar tot.
Esvaïu les pors.
Seguiu el meu compàs.
Amb el ball de boira
veureu sortir una altra llum.
|
The Indian Runners Barcelona, Spain
The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes. ... more
Streaming and Download help
If you like Valldeboira, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp