1. |
BUM!
01:44
|
|||
|
Cuidem la vida. No cal vigilar-la. La custodiem. No necessita ser controlada. La custòdia és compartida i cal que la protegim de l’estupidesa oceànica d’escoles, fantasmes, senyors feudals i alcaldes, de nosaltres mateixes i altres profetes que no es cansen de dir-li, a la vida, com ha de ser.
Benvingudes a Ca la Fresca; sentiu-vos lliures per prendre tot allò que hàgiu de menester!
Una casa “fora del temps i dels rostres, en la memòria pura”.
|
||||
2. |
Lo tomas o lo dejas
02:43
|
|||
|
Enfilats dalt d’una roca, dalt d’una muntanya,
dalt d’un núvol,
invocarem els Beatles i el seu Blackbird,
per recordar-nos que tota la nostra vida hem estat esperant
un moment
com aquest.
I amb la tornada, ens reptarem amb la mirada;
a l’ull esquerra, la pastilla blava;
al dret, la vermella, o al revés.
Llavors, apareixerà mon avi:
“Esto es como las lentejas;
o las tomas o las dejas”.
Que m’ho he de pensar, joder!
I tot pensant-hi,
s’haurà acabat la tornada,
ja estarem de baixada
i haurem enterrat l’ocell.
|
||||
3. |
Sistemes de seguretat
03:04
|
|||
|
Alguna cosa s'ha colat dins l'escena.
No sé què és, però m'arrossega.
De sobte, al fons, aquesta llum que m'inquieta tant.
El ritme d'una guitarra flamenca cau rodolant.
Mandales a les ninetes.
Què sospitosos també el sistemes de seguretat!
Alarmes a les casetes.
Alertant d'un perill que ha perdut significat.
Jo ja no em vull haver d'aferrar
al coi de porta per por que se m'emporti l'huracà,
que no arriba mai.
Cent temporals amenaçant.
Vull prendre el risc; vaig sense mans.
Que s'ho endugui tot per davant
i potser, així, em topi de cares amb la veritat.
Sentiu aquesta veueta?
Diu que el paisatge és de jugueta
i l'amenaça la bateja el cap.
- D'on ha sortit aquesta nena?
- Tenca la porta, depressa!
- No veus que entraran llamps?
En un cotxe que no arrenca
nem cordats i amb cadireta.
No se suposava que ja érem prou grans?
Jo tinc una veu petiteta
que nodreixo a dins del ventre
fins que s'arrenca a cantar:
La vida s'escapa d'aquells que temen els perills per venir.
Jo ja no em vull haver d'aferrar
al coi de porta per por que se m'emporti l'huracà,
que no arriba mai.
Cent temporals amenaçant.
Vull prendre el risc; que faci mal!
I s'ho endugui tot per davant.
Que em prengui tota, sense pietat!
|
||||
4. |
Aiguaneu
01:40
|
|||
|
Aiguaneu,
il·lusionisme d’Estat,
que batalla encallat
en l’esperança
de l’hora certa i el lloc acordat.
Per un eufemisme,
cau al parany.
Aiguaneu,
res d’això és meu!
Pluja mirada pels ulls d’un infant,
verge, hivernal i crèdul
davant les prediccions dels més grans.
Neu que en tocar terra
et recorda que tan sols
era aigua,
que l’han feta bola
i li han engarlanat el nom.
|
||||
5. |
La insurrecció que ve
04:23
|
|||
|
Per un eufemisme, cau al parany
de la bona nova que predica el pare Estat universal.
“Qui caigui a la trampa” no serà un joc de mans.
Qui caigui a la trampa creurà fer-ho en llibertat.
- Ei! Però què rondines?
Si et deixem viure aquí al costat.
Que la mentida si és polida
sempre entra gola avall.
Ets un artista!
Però com te n’has adonat?
Va, fem una cosa: ho oblides tot,
ens beses les mans i et deixem marxar,
vale?
A galopar!
Que el llenguatge és trampós;
calla qui es cata.
Que el treball és forçós;
es castiga a qui escapa.
En la jungla del no-temps,
s’hi amaga l’última carta.
Trontolla el terra que sosté
la llei de qui paga és qui mana.
Foc a tot!
No sentim cap pena.
Que rebenti el món!
Que s’esberli el terra!
Mori la mort!
Detona! Detona! Detona! Detona!
Per un eufemisme, cau al parany
de la propaganda del nou culte al sant esforç professional.
Que caigui la trampa que ho té tot ben lligat!
Que caigui la trampa
crònica, heretable, propietària
Que caigui la trampa
permanent, tirana, afable.
Que caigui la trampa, que...
Que caigui la trampa!
Que
estem preparant la insurrecció
que tombi l’imperi de la Por.
Des del marge, en una ombreta,
ho comprenem tot millor.
Portem el punk a l’esternó
i la rumba, a la galta
per entrar en joc.
Si la mort és qui governa,
nosaltres serem el llop.
|
||||
6. |
Santa Karme
04:08
|
|||
|
“El cielo está enladrillado.
¿Quién lo desenladrillará?”
Aquesta nena arrenca un totxo,
l’estampa contra un mosso:
- Digueu-me la veritat!
M’altera l’ordre de les coses.
Qui és que ha calat el foc abans?
(Santa Karme, gas i flama!)
Corre, corre que t’abrasa!
S’emancipa la canalla,
Tari lari laró
Ralet, ralet
Pica dineret.
Obedients i a la falda!
Pica dineret,
crema un xalet.
Balaies fent palmes!
Jugues fort i perds.
Santa Karme, dona’m fe!
Tinc un neguit que se’m clava
com el fred.
Ai, ai, ai!
Doncs li cardem foc,
quin remei!
(Canta que espanta)
Hem cremat tots els frens;
som un putu camió.
Estalvieu-vos moral·lines
i consells de senyors.
Apropeu les criatures!
Deixeu que juguin amb foc.
Santa Karme, que tot ho torna,
vull morir incendiària i no de por.
Tinc un neguit que se’m clava!
Tinc un neguit que se’m clava!
Tinc un neguit que se’m clava!
Tinc un neguit que se’m clava!
Com el fred.
|
||||
7. |
Fresca
03:46
|
|||
|
M’apropio
i quan ho faig, molesto.
Al liu!
Prenc la vida ben possessivament.
L’exigeixo. Li dic meva. Hi tinc dret.
Llavors, reaccionen:
- Atrevida! Metzinera! Estàs tocada del bolet!
Ofèn el meu temps lliure,
que és quasi tot ell.
Delator dels dies de gaudi i mandra.
- Si diu que no ha pecat menteix!
- A la foguera! Que vol la vida tota per ella i es veu que se la creu seva
per la forma com la llueix.
Els hi rebenta el cervell.
Quan no ets productiu, curiosament, ho anomenen excés:
Les meves ganes, massa d’hora.
El meu espai, massa ampli.
Quan parlo, massa, massa fort, massa unpolite.
Els meus pèls, quin fàstic!
- Ui, d’amants ja en portes unes quantes!
- Aquests amics que tens no son una mica massa yonkis?
- Nena, no es pot ser tant guarra!
Les meves costelles, “estàs tan seca!”
Les meves cuixes, “quins pernilots!”
- Tens idees massa curtes.
- Massa violència en els teus ulls grocs.
- Sembles un homenot, tan tacada de fang i sang sempre.
- T’hauràs de quedar a la porta, espera.
- La teva presència ha provocat un mort.
I de tanta ràbia, en neix un nom.
Em bategen com a fresca, ja saben qui soc.
La de l’ànima i les cames ben obertes,
que va amb qui vol i quan vol.
Ja sabeu! Aquella que tot el que fa molesta,
perquè s’ha apropiat de la vida sencera
i sembla que no li fa por.
Fresca i marinera,
inútil amb honors,
pecaminosa, sense treva,
segueixo pel camí que fa nosa.
Ben sincera,
m’apropio.
Que aquesta vida és la meva i això els insulta a tots.
|
||||
8. |
Represa
01:32
|
|||
The Indian Runners Barcelona, Spain
The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes. ... more
If you like Remei de Ca la Fresca, you may also like:
Blissfully blown out jangle pop from Spain’s bustling indie scene. This is more Shop Assistants than Hinds, with lyrics in Spanish.
go to album
Giddy and ramshackle bedroom indie pop bursting with buoyant guitars and summery vocal hooks.
go to album
Split Screen EP
by Walk Home Drunk, Comité balnéaire
This split EP from two France-based musicians is a gem, both artists recalling the glory days of slowcore in their heart-tugging melodies.
go to album
featured on Bandcamp Radio May 23, 2023
go to album
Upbeat pop and indie-soul tracks make up this new release from the Dutch artist.
go to album
the 🌍 is ending and i ❤️ u
by Jack Goldstein
Jack Goldstein's deeply personal exploration of love and grief is expressed here through a blend of emo and hyperpop.
go to album
Providence, Rhode Island artist El Valerie delivers nine tracks of pure, blissful bedroom pop with an electronic twist.
go to album
