1. |
Palusantus
03:37
|
|||
|
Desperto enfilat dalt d’un arbre mort. Palusantus penjats com condemnats, com planetes. Trepitjo un sòl glaçat. Busco el camí de la llera del riu. Si cal córrer, correrem. Si cal pujar, escalarem. Busco la humitat allà on les serps fan el seu cau. Tasto un líquid suau, gust d’algues, mil varietats. No hem fet res més que seguir el teu camí. No hem fet res més que seguir el rastre del riu.
|
||||
2. |
La nit més llarga
02:44
|
|||
|
He passat una nit entre la vetlla i el son, a quarts de sis finalment m’han bressolat les millors cançons. Micos penjats, pols estel·lar, la porta petant. És hora de marxar. Cada cop que et sento a parlar de l’Aretha Franklin se m’ofeguen els ulls, encara no sé si és dolor o felicitat. Mig dia tancat en una habitació, sirocco en el coco1, caram quin vendaval que bufa aquí dalt. Paper de vidre el teu baf, ni tan sols sospites el mal que fas posada de genolls, balles agradant-te molt. Condueixo una moto sense far en la nit més fosca de l’any. Negocio amb l’instint d’autodestrucció.
Malgrat ser la millor opció, el sol surt per a treure’m la raó. Una fracció d’aquest mal en aquestes mans no és més que verí autoinoculat. Els dies parells crec que t’entenc: com més boig el pla, més et sedueix. Els senars... Bé, millor no en parlem.
|
||||
3. |
El petó més llarg
05:02
|
|||
|
Des d’aquí dalt, cada matí veig la boira com escampa. No he parat de voltar.
He creuat camps –llaurats i abandonats–, fàbriques, colònies i polígons industrials, escoltant Kurt Vile. Buscant el teu cor, m’he capbussat en rius glaçats. He aixecat pols de camins cremats. Vaig flotant. Oh! Buscant el teu cap, he baixat del serrat fins a la vora del mar. He cremat rodes i motors, esquivant animals morts, poc més que perdut.
Porta’m al costat de qui he estimat. El sol no acaba de sortir, però tot és més clar. Res acaba d’encaixar. Tornarem de nit a la ciutat que ens va veure començar. Accelerar és més fàcil que frenar. Sense por de fallar. Oh! I sí, ens hem estimat dins pàrquings i estacions, sota pluja de neons, amb el petó més llarg. És impossible d’esborrar.
|
||||
4. |
Raig
02:25
|
|||
|
No em cal res més que un raig de sol, l’aire fregant la meva carn. Un raig de mel que esborri les ferides del teu foc, que faci tornar l’aire als meus pulmons. No em cal res més que un raig de sol per fer fora aquest neguit. No pensar més quan tornaré a tocar la teva pell. I si tot això és mentida, on és l’amor? Has girat la meva vida com un mitjó. De vegades no sé què és viu ni què és mort.
|
||||
5. |
Un tros de mi
03:16
|
|||
|
Costa tant, costa tant deixar-te anar que, quan arriba el moment, no s’obre la mà. És tan fàcil acostumar-se a la llum que, quan es fa fosc, no hi guipem res. Ha arribat el dia de dir-te adéu. Desprendre’m d’un bocí meu. Som tan a prop del Llobregat, que un dia d’aquests se’ns endurà riu avall. Som tan a prop del Llobregat, que un dia d’aquests se’ns endurà.
|
||||
6. |
Un tros de tu
02:28
|
|||
|
Avui m’han tret un tros de tu. Vaig lleuger, tan lleuger que puc volar. Com en somnis, d’un gran salt, arribo molt més enllà. Per damunt el mar. Avui m’han tret un tros de tu. Dins la butxaca t’he guardat. Espero ser fora per deixar-te anar, i noto l’anestèsia que va baixant. Avui m’han tret un tros de tu i no ha passat res.
|
||||
7. |
Fosforescències
02:31
|
|||
|
Vam endinsar-nos en les aigües del pantà i ens vam posar a nedar. El cap sota l’aigua, els peus dins el fang. No hi vèiem ni a dos pams, quan un verd fluorescent sorgit del negre fons ens va revelar tot origen i final. Manca d’oxigen, vaig pensar. No sense esforç, vaig treure el cap per respirar. Flotant lentament, veient passar silurs gegants, cossos, cotxes estimbats, a cada braçada, el cor s’accelerava. Cada cop més lluny de l’empara continental.
|
||||
8. |
El nostre món
03:13
|
|||
|
He escoltat mil vegades aquesta cançó rebotant dins el meu caparró. Aprendré a mentir millor, millors seran les cançons. No és pas el que dic, sinó el que em deixo per dir. Ballaré sense parar amb l’esperit sant. Alguna cosa bona tinc: la festa em va per dins. Tanta víscera, tanta carn, només volia compartir amb tu. Tanta víscera, tanta carn. Botifarres no se’n fan. Ballaré sense parar, fins caure extenuat. A cop de mall i una destral, rebentats tots els ponts que caldrà reconstruir; negoci enginyeril. La guerra, la crisi, l’amor i les passions són invents per moure el nostre món.
|
||||
9. |
Condemnats
02:55
|
|||
|
Aquest matí no penso sortir. No trauré el cap, em quedo aquí dins. Ai, coi! Tot està desenfocat. Enlloc on poder trepitjar per poder fer el proper pas; el marge és tan a prop del Llobregat. Condemnats a lluitar. Això és estimar. Aquesta nit no trobarem el llit. Tota la merda d’aquí dins crema, il·lumina el camí. La meva trompeta sona com un crit. La ràdio no para d’insistir. Condemnats a lluitar, això és estimar?
|
||||
10. |
Vent
03:28
|
|||
|
A voltar vine, puja aquí. Llarg, estira’t amb mi. La nit és serena, no fa fred, levitem damunt terres purs de zenc. La llum blanca ens encega, eternament agraïts al vent. Carícies són venèries. Avui no tinc por de res. El primer dia ens troba davant el mar, fons abissals. El segon ens toca la pell i el cor, esbotzant raons. L’horitzó és quimera, a l’alçada dels teus ulls sempre queda. Carícies són venèries. No pensis més qui ets, qui eres.
|
||||
The Indian Runners Barcelona, Spain
The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes. ... more
If you like Brutalismes, you may also like:
Blissfully blown out jangle pop from Spain’s bustling indie scene. This is more Shop Assistants than Hinds, with lyrics in Spanish.
go to album
you can reach me if you try
by Kindelan
Yorkshire songwriter and guitarist Kindelan explores life's in-between moments on a debut EP of soulful and sweet jazz.
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 28, 2023
go to album
Hideaway EP
by John Mark Nelson
Beautiful folk-derived songs on the new EP from John Mark Nelson center yearning melodies and gentle arrangements.
go to album
Help bring this chillpop album to wax with our vinyl crowdfunding campaign.
go to album
A mixtape-style record that triangulates the worlds of guitar music, soulful hip-hop and club culture.
go to album
Tidy debut of 10 compact psychedelic pop romps from super fuzzy, guitar-wielding, talented New Zealanders.
go to album
