1. |
Motors
04:06
|
|||
|
Sonen les sirenes
toquen a morts.
Motors trenquen l’albada
advenen quan tothom dorm.
Correrem pels camps
la mare i els germans,
jugant a cuit i amagar
pels conreus de llevant.
Darrera la finestra
serrell negre i dents tortes,
s’amaguen les fadrines
que duen pantalons.
Somiaran fugir
amb prínceps amb fusell.
Les rescataran
dels preceptes i lleis.
Quan seré major d’edat
potser mai, potser mai.
Quan tindré dret a lluitar
potser mai, potser mai.
Els dimarts cap a costura
a aprendre punt de creu.
Als vespres toquen a missa...
So de bales retruny arreu.
Correrem pels camps
fugint negres cavalls.
Abraçarem el vent,
metralla valent!
Correrem pels camps
sense pentinar,
vestits d’anar a dormir,
no caldrà patir.
Quan seré major d’edat?
Ningú ho sap ningú ho sap.
Quan la casa esclatarà
serà tard, massa tard.
|
||||
2. |
Empat infinit
03:57
|
|||
|
Dins la soca feta pel llamp hi creixen les flors
Les formigues porten el grill que ahir cantava pels volts de la font
Els carrers del poble inundat mantenen el nom
Les rajoles del paviment marcades pels jocs dels infants
Sent el dansar
La mort i la vida
Empat infinit
De l’habitació de l’hotel la tènue claror
La parella sap que ha acabat, s’estripen els últims retrets ben guardats
En un parc uns joves amants es miren als ulls
Alliberen el seu instint, no veuen res del seu voltant
Sent el dansar
La mort i la vida
Empat infinit
El senyor que abans va ser nen fa un últim sospir
Quatre plantes just més a baix la Núria pareix el Martí
Tot el buit serà emplenat
Tot el vell serà renovat
Perquè sent el dansar
La mort i la vida
empat infinit
Sent com es van creuant
La mort i la vida
Empat infinit
|
||||
3. |
Màquina
03:46
|
|||
|
Em vas prometre mil coses
feies regals enverinats
les teves bones paraules
amagaven les intencions.
Em volies molt simple
per controlar-me amb un joc de mans
et molestava el meu ritme
volies que oblidés els balls.
Tu vols una màquina
vols que vengui l’ànima.
Vas plantar les barreres
els camins que vas tallar
vas voler que ens perdessim
que recelès dels meus germans.
Tu vols una màquina
vols que vengui l’ànima.
Màquina, màquina,
màquina, màquina.
|
||||
4. |
Any de meteors
05:05
|
|||
|
Som en un solstici d'hivern, tan fred i boirós que gela les cames
Aquest any que s'està acabant m'ha fet forats a totes les mantes
Torxes baixen en processó, cordills lliguen fort les branques seques
És estrany no veure mai més el rastre secret de les teves passes
Un instant i es va acabar
Línies blanques sobre el negre del cel
La claror que vas deixar
Encara il·lumina tots els racons del món
Deixo que el foc cremi tranquil i amb ell els mals que em persegueixen
Avis canten velles cançons; precioses i sàvies les melodies
Un instant i es va acabar
Línies blanques sobre el negre del cel
La claror que vas deixar
Encara il·lumina tots els racons del món
|
||||
5. |
La calma poderosa
03:34
|
|||
|
Mai més em tornaré a arrossegar
Ho deixaré si cal
amb el cap ben alt
La calma poderosa ha tornat
D’un hivern tan llarg,
com vas trigar tant?
L’ombra fosca l’he fet passar
Ens hem confessat
Ja és al meu costat
No me’n penedeixo de res
ho tornaria a fer
sóc sincer.
La calma poderosa ha esborrat
el rampell violent
és paper mullat.
No renego del vell tità
amb el cap molt fred
però amb el cor armat.
Saps tots els noms
dels barrancs on jugàvem.
Focs, antigues batalles
són tan lluny.
|
||||
6. |
El fil de la memòria
06:14
|
|||
7. |
Estels
04:50
|
|||
|
Remors en la fosca,
el buit de l’espai,
orientes navegants
Estrella Polar.
Si aixeques els ulls
confon màgicament,
són bruixes galàctiques
Sageta i Pegàs.
Sé que existeixes,
impregnes de sentit
el pas per aquest món.
Reflex a l’estany
les flames infinites,
perplexes els humans
tributs hi dediquen.
Centaure i Auriga
contemplen el decés,
Andròmeda canta,
els homes van de pas.
Sé que existeixes,
impregnes de sentit
el pas per aquest món.
Et seguiria fins la fi dels temps, toca’m,
i si no hi fossis no valdria res, mira’m,
que dels meus dies només en queden tres, parla’m,
que quan s’acabi ens tornarem estels.
|
||||
8. |
Aquí treballava l'àvia
04:02
|
|||
|
Aquí treballava l'àvia
Filatures i teixits
Tres torns de vuit hores
Quatre files de telers
Els nens s'amagaven
Quan venia el capataç
Les dones manaven
Era seu aquell espai
El soroll, la maquinària
Llenguatge de les mans
Però quin fart de riure
Explicant allò de'n Joan
Aquí treballava l'àvia
I com ella cinc-cents més
La força de l'aigua
No només movia l'eix
El poble respectava
La sirena; els seu gemec
Hi havia qui no ho soportava
A ella ja li estava bé
Experta operaria
Roba blanca i llençols
Amb l'ull als mecanismes
Somiava els petons
Surt al patí Caterina
Surt al pati Caterina
Que no puguin dir que no saps ballar
Aquí treballava l'àvia
Controlant quatre telers
La lletra rodona
Repartida en paperets
Apresa a les escoles
Construïdes pel patró
Economat, esglèsia
Però mira que era bo
Cinquanta anys i uns dies
Fent el torn de la nit
El fil de la trama
Creuava els de l'ordit
Surt al pati Caterina
Surt al pati Caterina
Que no puguin dir que no saps ballar
|
||||
9. |
Bàlsam
04:11
|
|||
|
Elisa on t'has ficat
T'amagues
La pell és com un iman
Et busca
Com fures ens hem trobat
Convida'm
Coneixes els meus forats
Rellisca
Mirades ens fonen el gel
L’inici marcat per un gest
Guspires s'encén el foc
Que em crema
Som força excita el cor
Batega
Les ones recorren el llit
Aquest mar ofega el sofrir
Bàlsam d'amor
Repta el meu cos
Elisa reprèn el joc
No dubtis
Respira potser és això
La vida
El teu pit em fa de coixí
S'esfuma tot el meu neguit
Bàlsam d'amor
Repta el meu cos
Bàlsam d'amor
Els teus petons
|
||||
10. |
Valentí
05:24
|
|||
|
Tinc alguns records
amagats com feres dins la cova
tot i així són un tresor
són les joies collides
Dins de la foscor
on brillaves amb fosforescència
et seguia sense por
pels racons més ferèstecs
El teu silenci parlava
ple d’essència i claredat
sentia el que senties
vibrant al teu costat
Valentí estimat
aquest món cruel no t’entenia
mai vas ser cap boig ni esclau
tu eres ànima lliure
El teu silencia parlava
ple d’essència i claredat
sentia el que senties
vibrant al teu costat
|
||||
The Indian Runners Barcelona, Spain
The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes. ... more
If you like Any de meteors, you may also like:
Claudia Ferme is not opposed to disappearing completely, especially if it frees her from having to be perceived by others.
go to album
Homespun indie pop matches bright, simple guitars with sparkly keys and a skittery drum machine. Melancholy and perfect.
go to album
Soothing guitar tones and perfect indie pop melodies with atmospheric female vocals. A dreamy offering from the Houston up-and-comers.
go to album
À La Mode’s charming lo-fi synth pop shares the sweet punk spirit and catchy melodies of fellow Canadians Cub and Peach Kelli Pop.
go to album
featured on Bandcamp Radio Aug 20, 2013
go to album
featured on Bandcamp Radio Jan 16, 2018
go to album
An album of classic-sounding guitar pop sure to appeal to fans of Cut Worms, with lyrics about life’s dark places.
go to album
