Al límit de la tonalitat

by La Ludwig Band

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR  or more

     

1.
Marta 03:25
Quan he enganxat el segell, la pell se m'ha posat de gallina. Un tros de rampell m'ha glaçat el clatell, tremolant davant l'abisme. Sobre tancat, cor en un puny, que la carta arribi lluny. Marta, com odio estimar-te. Fes-me un favor i contesta'm alguna carta. Li he regalat el meu cor però era l'ànima el que ella volia. Li he jurat amor i m’ha girat el cap amb cada carta que em reenvia amb el sobre tancat. Cada correu porta un segell de menyspreu. Marta, com odio estimar-te. Fes-me un favor i contesta'm alguna carta per favor!
2.
Te’n recordes quan anàvem pels boscos i pels camins i a cada poble on paràvem ens cridaven: "Peregrins! No us fa falta alguna cosa? Què us podríem oferir?" Me’n recordo, me’n recordo! Però què voleu de mi? Te’n recordes aquell cop a les bodes del Canà? Vam robar tres mil ampolles Vaya taja vam pillar: "Sí, senyora! Que sí, senyora, que he convertit l'aigua en vi." Me’n recordo, me’n recordo! Però què voleu de mi? I aquell diumenge al temple que era dia de mercat? Vas fer fora a aquells ninyatos que allà estaven mendigant. Que no hi ha cristo que et planti cara quan es tracta de repartir! Me’n recordo, me’n recordo! Però què voleu de mi? És veritat que me’n recordo quan em vas mirar i vas dir: "M’és igual del que parlin mentre es recordin de mi." Me’n recordo, me’n recordo! Però què voleu de mi?
3.
Al racó del romaní ja fa estona que s'espera van mirant per allà i per aquí els seus ulls de primavera. No coneix cap més camí no existeix cap més drecera sap que ha de passar per aquí però l'espera el desespera. Ha dit: “Mai més no miraré enrere.” Quan el cel és tot foscor l'infeliç no s'hi pot veure. Ja no hi ha més horitzó que el que abasta amb la mà oberta. S'ha rendit, ha dit que prou. Ja no busca, ja no espera. Ha llençat un vell retrat que portava a la cartera i ha dit: “Mai més no miraré enrere.” Però a la nit l'he vist capcot, mort de fred sense jaqueta, amb els colzes als genolls i les mans a la barbeta. "M'estaré una estona aquí assentat a la vorera, olorant el romaní, esperant la primavera" Ha dit: “Mai més no miraré enrere.” Ha dit: “Mai més no serà el que era.”
4.
T'he de dir que m'agradaves més quan em devies tots aquells diners. T'he de dir que em queies molt millor quan no tenies lloc on caure mort. Era allà el mes de desembre et vaig dir queda't, si vols. T'han fet fora de la feina, li pot passar a qualsevol. Ara ho tornaria a fer, no va ser cap esforç per mi, només pregunto si gràcies és tan difícil de dir. Ara què la passa, què collons està passant? T'has fet quatre duros i ja et creus Monsieur Important. Deies que feies vida de sant, però no tenies ni per pagar-te un quart de gram. Deies que estaves molt millor, però mai vaig saber amb què estaves comparant. Has deixat cinc bitllets grocs i la còpia de les claus. Has dit "Si no m'equivoco, crec que ja estem en paus" Has tornat amb els amics i això no t'ho retreu ningú, però quants d'ells haguessin fet tot el que jo vaig fer per tu? Ara què la passa, què collons està passant? T'has fet quatre duros i ja et creus Monsieur Important. No va ser la meva intenció, fer-te sentir que estaves en deute amb mi. Jo només et volia ajudar, però ets més orgullós del que em vaig imaginar. Ja saps que per molt que intentis tornar-me tot el que em deus, hi ha coses en aquesta vida que, simplement, no tenen preu. “No comas donde cagas” va arribar a advertir-me algú, però quants d'ells haguessin fet tot el que jo vaig fer per tu? Ara què la passa, què collons està passant? T'has fet quatre duros i ja et creus Monsieur Important.
5.
Avui he anat a Cal Coix a parlar-li d'unes terres que fa un temps que em té arrendades i per dir-li que amb un terç del que donen ja no em basta, ja no m'arriba. Li he dit que el dilluns vinent em casaré amb la Roser i hem brindat pel meu gran dia. M'ha dit que ell també ha estat jove, que mai li han regalat res, però que sempre ha pagat tot el que devia. Avui he anat a Cal Coix i m'he creuat, baixant l'escala, amb la seva filla que aviat farà setze anys. M'ha agafat pel braç i ha dit que està farta, tan farta de la plana. M'ha agafat pel braç i ha dit que està farta de la plana, que la baixi a la ciutat, que va conèixer un xicot, que el Coix mai no ho entendria, que provarà sort ballant als teatres i a les fires. Avui he anat a Cal Coix i he sortit corrent d'allà, pel camí que va a l'ermita, cap a casa, on la Roser s'ha quedat mig adormida. Ella diu que serà nen, jo vull tenir una filla.
6.
Dona'm un segon per descansar. Que he pujat les muntanyes i he burlat les feres. Que m'he enfrontat despert als meus pitjors malsons. M'he enamorat d'aquella que no em vol ni veure i tornant cap a casa m'he perdut pel bosc... Així que dona'm un segon per descansar. Dona'm un segon per descansar. Per dir que el dia és maco i la vida és bonica i beure una mica d'aigua d'aquella font que raja clara, fresca, dolça i cristalina i fa empassar totes les penes d'aquest món. Així que dona'm un segon per descansar.
7.
Cantava amb desgana, vivia amb estil, teixia bufandes de llana i de fil. Pintava algun quadro de barcos pel Nil, gastava amb els altres la burla subtil. En ple mes d'octubre buscava l'abril, quan la llum de l'Alba és llunyana i subtil. S'amagava al bosc entre alzines sureres, menjava llavors i gotetes de gebre. Entregava el cos com a humil recompensa, quan veia que no tenia res a perdre. I, boja per fer alguna cosa important, s’ha mort d’un infart creuant un pas de zebra, l'han incinerat en una gran foguera, han tirat al mar un gerro ple de cendres i han cridat ben alt: per favor mai tornis a néixer.
8.
Judes 05:20
Sense alegries ni penes, ni sang a les venes, ni pàtria, ni llar. Sense veritats ni mentides, notant com la vida passa pel davant. Per aprofitar el nou dia s'ha llevat quan el sol tot just sortia. Ha donat gràcies al món, ha saludat les veïnes i ha dit les oracions. I baixa amb la bicicleta pel carrer principal sota un sol de primavera i cadascun dels vianants, en veure'l baixar de pressa, el saluda amb la mà, mentre brillen i ens enceguen els seus mil rínxols daurats. Ell va omplint de petons i de flors i d'amor l'aire net que respires i el meu cor, corromput pel rencor, ha desitjat mil cops que haguessis de viure sense alegries ni penes, ni sang a les venes, ni pàtria, ni llar. Sense veritats ni mentides, notant com la vida passa pel davant. El millor home recita cançons i lliçons de l'amor per la vida que diuen "si sou bons minyons el destí us obsequia amb fortuna i amor". Després jeu i s'admira de tot el que mira de tot el que veu. Té els ulls plens de compassió i el pas ferm de qui confia poder fer-ho tot. I el viure tan ple d'alegria li ha fet un rostre clar i dolç. I si algun dia em fes escultor, a la plaça major amb gust esculpiria el teu bust sobre marbre preciós, perquè per sempre més haguessis de viure sense alegries ni penes, ni sang a les venes, ni pàtria, ni llar. Sense veritats ni mentides, notant com la vida passa pel davant. Sense ni enterros ni bodes, ni trèvols, ni roses i sense motius que, per ser bona persona, l'univers t'otorga per continuar viu.

about

Al límit de la tonalitat és el segon disc de La Ludwig band, el segon millor grup d'Espolla, amb el que s'uneixen a la família de The Indian Runners. És un àlbum concebut des del pop-rock més clàssic fins al folk més local amb arranjaments ordits amb delicadesa. Vuit cançons de Marta a Judes plenes de registres sonors amb clars referents dylanians, per la forma de cantar especialment, i influències directes de la cançó rock de Riba, Sisa i Pi de la Serra. Referents espontanis que han acompanyat el grup des que tenen ús de raó.

Edició física disponible per 10 € aquí: botiga.theindianrunners.com/producte/la-ludwig-band-al-limit-de-la-tonalitat-cede/

credits

released June 5, 2020

La Ludwig Band són:
Gabriel Bosch: guitarra elèctrica, guitarra acústica i cors.
Quim Carandell: veu, guitarra rítmica i cors.
Roger Cassola: bateria, percussió, orgue, teclat i cors.
Andreu Galofré: baix, bateria, percussió, teclat i guitarres.
Pau Lanzetta: piano i teclat.
Lluc Valverde: segones veus i cors.

Amb l’ajuda de:
Helena Ros: segones veus i cors a Cançó núm. 8 “Te’n recordes?”, Ara què la passa? (Monsieur Important), Avui he anat a Cal Coix i Judes.
Marta Torrella: cors a Cançó núm. 8 “Te’n recordes?”.

Cançons de Quim Carandell, excepte Cançó núm. 8 “Te’n recordes?”, de Quim Carandell i Lluc Valverde i Ros.

Arranjaments de La Ludwig Band.

Enregistrat i mesclat per Andreu Galofré a El Cuartelillo Records.

Masteritzat per Pau Esteve a Locus Studio.

license

all rights reserved

tags

about

The Indian Runners Barcelona, Spain

The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes. ... more

contact / help

Contact The Indian Runners

Streaming and
Download help

Shipping and returns

Redeem code

Report this album or account

If you like Al límit de la tonalitat, you may also like: