1. |
Marta
03:25
|
|||
|
Quan he enganxat el segell,
la pell se m'ha posat de gallina.
Un tros de rampell m'ha glaçat el clatell,
tremolant davant l'abisme.
Sobre tancat, cor en un puny,
que la carta arribi lluny.
Marta, com odio estimar-te.
Fes-me un favor i contesta'm alguna carta.
Li he regalat el meu cor
però era l'ànima el que ella volia.
Li he jurat amor i m’ha girat el cap
amb cada carta que em reenvia
amb el sobre tancat. Cada correu
porta un segell de menyspreu.
Marta, com odio estimar-te.
Fes-me un favor i contesta'm alguna carta
per favor!
|
||||
2. |
||||
|
Te’n recordes quan anàvem
pels boscos i pels camins
i a cada poble on paràvem
ens cridaven: "Peregrins!
No us fa falta alguna cosa?
Què us podríem oferir?"
Me’n recordo, me’n recordo!
Però què voleu de mi?
Te’n recordes aquell cop
a les bodes del Canà?
Vam robar tres mil ampolles
Vaya taja vam pillar:
"Sí, senyora! Que sí, senyora,
que he convertit l'aigua en vi."
Me’n recordo, me’n recordo!
Però què voleu de mi?
I aquell diumenge al temple
que era dia de mercat?
Vas fer fora a aquells ninyatos
que allà estaven mendigant.
Que no hi ha cristo que et planti cara
quan es tracta de repartir!
Me’n recordo, me’n recordo!
Però què voleu de mi?
És veritat que me’n recordo
quan em vas mirar i vas dir:
"M’és igual del que parlin
mentre es recordin de mi."
Me’n recordo, me’n recordo!
Però què voleu de mi?
|
||||
3. |
El racó del romaní
03:27
|
|||
|
Al racó del romaní
ja fa estona que s'espera
van mirant per allà i per aquí
els seus ulls de primavera.
No coneix cap més camí
no existeix cap més drecera
sap que ha de passar per aquí
però l'espera el desespera.
Ha dit: “Mai més no miraré enrere.”
Quan el cel és tot foscor
l'infeliç no s'hi pot veure.
Ja no hi ha més horitzó
que el que abasta amb la mà oberta.
S'ha rendit, ha dit que prou.
Ja no busca, ja no espera.
Ha llençat un vell retrat
que portava a la cartera
i ha dit: “Mai més no miraré enrere.”
Però a la nit l'he vist capcot,
mort de fred sense jaqueta,
amb els colzes als genolls
i les mans a la barbeta.
"M'estaré una estona aquí
assentat a la vorera,
olorant el romaní,
esperant la primavera"
Ha dit: “Mai més no miraré enrere.”
Ha dit: “Mai més no serà el que era.”
|
||||
4. |
||||
|
T'he de dir que m'agradaves més
quan em devies tots aquells diners.
T'he de dir que em queies molt millor
quan no tenies lloc on caure mort.
Era allà el mes de desembre et vaig dir queda't, si vols.
T'han fet fora de la feina, li pot passar a qualsevol.
Ara ho tornaria a fer, no va ser cap esforç per mi,
només pregunto si gràcies és tan difícil de dir.
Ara què la passa, què collons està passant?
T'has fet quatre duros i ja et creus Monsieur Important.
Deies que feies vida de sant,
però no tenies ni per pagar-te un quart de gram.
Deies que estaves molt millor,
però mai vaig saber amb què estaves comparant.
Has deixat cinc bitllets grocs i la còpia de les claus.
Has dit "Si no m'equivoco, crec que ja estem en paus"
Has tornat amb els amics i això no t'ho retreu ningú,
però quants d'ells haguessin fet tot el que jo vaig fer per tu?
Ara què la passa, què collons està passant?
T'has fet quatre duros i ja et creus Monsieur Important.
No va ser la meva intenció,
fer-te sentir que estaves en deute amb mi.
Jo només et volia ajudar,
però ets més orgullós del que em vaig imaginar.
Ja saps que per molt que intentis tornar-me tot el que em deus,
hi ha coses en aquesta vida que, simplement, no tenen preu.
“No comas donde cagas” va arribar a advertir-me algú,
però quants d'ells haguessin fet tot el que jo vaig fer per tu?
Ara què la passa, què collons està passant?
T'has fet quatre duros i ja et creus Monsieur Important.
|
||||
5. |
Avui he anat a Cal Coix
04:37
|
|||
|
Avui he anat a Cal Coix
a parlar-li d'unes terres que fa un temps que em té arrendades
i per dir-li que amb un terç del que donen ja no em basta,
ja no m'arriba.
Li he dit que el dilluns vinent
em casaré amb la Roser i hem brindat pel meu gran dia.
M'ha dit que ell també ha estat jove, que mai li han regalat res, però que sempre ha pagat
tot el que devia.
Avui he anat a Cal Coix
i m'he creuat, baixant l'escala, amb la seva filla
que aviat farà setze anys. M'ha agafat pel braç i ha dit que està farta,
tan farta de la plana.
M'ha agafat pel braç i ha dit
que està farta de la plana, que la baixi a la ciutat,
que va conèixer un xicot, que el Coix mai no ho entendria, que provarà sort ballant
als teatres i a les fires.
Avui he anat a Cal Coix
i he sortit corrent d'allà, pel camí que va a l'ermita,
cap a casa, on la Roser s'ha quedat mig adormida. Ella diu que serà nen,
jo vull tenir una filla.
|
||||
6. |
||||
|
Dona'm un segon per descansar.
Que he pujat les muntanyes i he burlat les feres.
Que m'he enfrontat despert als meus pitjors malsons.
M'he enamorat d'aquella que no em vol ni veure
i tornant cap a casa m'he perdut pel bosc...
Així que dona'm un segon per descansar.
Dona'm un segon per descansar.
Per dir que el dia és maco i la vida és bonica
i beure una mica d'aigua d'aquella font
que raja clara, fresca, dolça i cristalina
i fa empassar totes les penes d'aquest món.
Així que dona'm un segon per descansar.
|
||||
7. |
La llum de l'Alba
02:32
|
|||
|
Cantava amb desgana,
vivia amb estil,
teixia bufandes
de llana i de fil.
Pintava algun quadro
de barcos pel Nil,
gastava amb els altres
la burla subtil.
En ple mes d'octubre buscava l'abril,
quan la llum de l'Alba és llunyana i subtil.
S'amagava al bosc
entre alzines sureres,
menjava llavors
i gotetes de gebre.
Entregava el cos
com a humil recompensa,
quan veia que no
tenia res a perdre.
I, boja per fer alguna cosa important,
s’ha mort d’un infart creuant un pas de zebra,
l'han incinerat en una gran foguera,
han tirat al mar un gerro ple de cendres
i han cridat ben alt: per favor mai tornis a néixer.
|
||||
8. |
Judes
05:20
|
|||
|
Sense alegries ni penes,
ni sang a les venes,
ni pàtria, ni llar.
Sense veritats ni mentides,
notant com la vida
passa pel davant.
Per aprofitar el nou dia s'ha llevat quan el sol tot just sortia.
Ha donat gràcies al món, ha saludat les veïnes i ha dit les oracions.
I baixa amb la bicicleta pel carrer principal sota un sol de primavera
i cadascun dels vianants, en veure'l baixar de pressa, el saluda amb la mà,
mentre brillen i ens enceguen els seus mil rínxols daurats.
Ell va omplint de petons i de flors i d'amor l'aire net que respires
i el meu cor, corromput pel rencor, ha desitjat mil cops que haguessis de viure
sense alegries ni penes,
ni sang a les venes,
ni pàtria, ni llar.
Sense veritats ni mentides,
notant com la vida
passa pel davant.
El millor home recita cançons i lliçons de l'amor per la vida
que diuen "si sou bons minyons el destí us obsequia amb fortuna i amor".
Després jeu i s'admira de tot el que mira de tot el que veu.
Té els ulls plens de compassió i el pas ferm de qui confia poder fer-ho tot.
I el viure tan ple d'alegria li ha fet un rostre clar i dolç.
I si algun dia em fes escultor, a la plaça major amb gust esculpiria
el teu bust sobre marbre preciós, perquè per sempre més haguessis de viure
sense alegries ni penes,
ni sang a les venes,
ni pàtria, ni llar.
Sense veritats ni mentides,
notant com la vida
passa pel davant.
Sense ni enterros ni bodes,
ni trèvols, ni roses
i sense motius
que, per ser bona persona,
l'univers t'otorga
per continuar viu.
|
||||
The Indian Runners Barcelona, Spain
The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes. ... more
If you like Al límit de la tonalitat, you may also like:
Blissfully blown out jangle pop from Spain’s bustling indie scene. This is more Shop Assistants than Hinds, with lyrics in Spanish.
go to album
The Spanish artist makes lush and vivid folk music with vulnerable lyrics.
go to album
Bystander (Deluxe Digital Edition)
by Johanna Samuels
The LA-based folk singer reconciles with her past and looks to the future on her new album.
go to album
Scottish singer-songwriter shares poignant lessons on time and relationships against a sweeping folk backdrop studded with field recordings.
go to album
(23) I FEEL YOU EVERYWHERE
by metagirl
Heartfelt without being cloying and playful while delving below the surface, the lo-fi indie of Metagirl embraces chaos and contradiction.
go to album
featured on Bandcamp Radio Jan 17, 2023
go to album
Air Waves brings deep focus and a pop sensibility to a new LP, which features guest collaborators like Cass Mccombs and Merce Lemon.
go to album
